Per més que es vulgui fer servir la demagògia a ningú se li escapa que convertir el Barri Vell de Girona en un plató per a Joc de trons ha esdevingut tot un encert. És cert que els inconvenients per a alguns residents han estat matèria de discussió però els beneficis globals per a la ciutat són extraordinaris.

Ja ara els recullen els establiments comercials de la Girona vella, però els efectes acabaran beneficiant la Girona nova, sense cap mena de dubte. Cal admetre, també, que aconseguir posar Girona dins del circuit de les grans productores ha estat una feina combinada de les bonances naturals de l'escenari i d'una acció atrevida per anar a vendre la ciutat als mercats internacionals on es cou el negoci.

Malgrat tot, l'èxit rotund del pas d'HBO per la ciutat obre un debat que cal afrontar com més aviat millor: com volem que sigui la Girona de demà. Quin model de ciutat volem per als propers anys? Ens hem de convertir en una ciutat sotmesa a dos ritmes: la Girona vella i la Girona nova? Potser seria fer un pas endavant acceptar que és així i ser valents normalitzant la dualitat.

És la Girona nova una ciutat pensada per als residents, planificada i entesa com un conjunt de barris on cal abocar recursos específics? És la Girona vella un espai pensat per a la convivència entre residents i no residents, però amb una gestió de recursos diferents als de la resta de la ciutat?

Això, que pot semblar una obvietat, no ho és tant. Ara per ara la nova es queixa que la majoria de recursos públics van a parar a la vella. Potser si es comencés a admetre, sense vergonya política, que cal tractar cada una de les dues girones amb la seva personalitat ben definida, en comptes d'una ciutat emprenyada tindríem una ciutat pacificada.

Però per això ens caldria molta generositat política i visió estratègica de futur. I francament, crec que fins passat el dia vint-i-set de setembre poc s'estarà per la feina.