Un país és bàsicament la gent que l'habita, la gent que el treballa i que l'estima. Ho són cadascun d'ells, però també ho és l'amalgama, aquesta fotografia de conjunt que tenim sempre en el cap, on es barregen els noms i els somriures, les paraules i els fets, els records i els oblits. Per poder-nos ubicar necessitem constantment l'exemple concret d'uns quants i això és precisament el que en David Pagès ens vol explicar en el seu llibre Referents.Són quaranta personalitats dels Països Catalans que ens parlen amb veu pròpia i que després es multipliquen per deu en l'índex onomàstic, com en una mena de gran joc de miralls, perquè cadascun d'ells també té els seus referents, i tot plegat esdevé com una mena de mapa neuronal complex i immens que ens va explicant el país i que ens orienta a través de les tortuositats del seu esdevenir.

En David Pagès és hàbil en la tria dels seus personatges, que amb la lectura del llibre també ens fem nostres. Són veus a vegades ja desaparegudes i altres que encara són ben presents. En Francesc Ferrer que ens recorda la primera vegada que va decidir escriure en la mateixa llengua amb què parlava, els savis consells del doctor Broggi quan ja estava en la centúria, o el desig d'Ainaud de Lasarte de tenir finalment un país completament normalitzat.

Aquest desig de normalitat és el que plana pel llibre i pel nostre país. Tampoc és que demanem gaire, simplement volem fer palesa aquesta voluntat de poder ser nosaltres sense entrebancs, sense imposicions i sense mancances. Els Referents d'en David Pagès m'ho recordaran des d'un lloc d'honor en la meva biblioteca, però sobretot posaré, emmarcat en plata, una de les citacions que s'hi destaca: «Catalunya és un projecte de convivència».