Que Girona és una ciutat acostumada a l'associacionisme és un fet constatable per les més de quatre-centes entitats anotades al registre d'entitats de l'Ajuntament de Girona. Hi ha agrupacions que són d'antiquíssima formació, com l'Església catòlica, capaç de moure milers de persones convençudes com es va poder veure aquest cap de setmana amb l'acte de beatificació celebrat amb precisió vaticana a la Catedral gironina. Gaudim d'associacions minúscules amb només quatre membres i que aspiren a compartir l'estima per un únic tema. Tenim entitats esportives, culturals, polítiques, turístiques, econòmiques, socials, religioses, de joves, de gent gran. Però si d'entre totes algunes demostren la potència de la nostra ciutat, aquestes són les associacions de veïns. En tenim vint-i-dues. I si bé en el cas d'altres tipus d'associacions, com les que treballen pel comerç, tenir-ne tantes és un fracàs absolut, la defensa dels veïns esdevé la veritable columna vertebral de la nostra societat. D'entre elles n'hi ha de més batalladores i d'altres més discretes però igual de pencaires, tal com són els barris, però també tal i com són els presidents escollits en cada moment. I si no mireu Sant Narcís.

Però malgrat que la idiosincràsia de cada barri exigeix diferents ritmes i tons de defensa davant de la plaça del Vi, unes associacions de veïns unides i solidàries seran més fortes que no pas disgregades. Novament l'exemple de solitud extrema que ha patit Sant Narcís durant les obres del TAV n'és clara mostra. Deixant ben lluny totes les antigues reticències, la Federació d'Associacions de Veïns de Girona ha de convertir-se en el veritable motor que sacsegi, vetlli i aglutini les necessitats dels barris. Em consta que aquesta és la voluntat de l'actual equip al capdavant de la federació. Però cal que faci un pas més endavant de lideratge, ferm i efectiu. Sense fractures i amb molta generositat.

Només un pas més. O dos.