al dia com ahir, l´1 de setembre de 1939 començava la Segona Guerra Mundial. Aprofitant la bonior dels darrers dies d´estiu, les tropes hitlerianes van forçar la frontera polonesa i s´inicià un conflicte que durà gairebé sis anys, i que provocà la pitjor matança que ha conegut la humanitat. Setanta-sis anys després el món ha canviat, però a vegades sembla que encara no hem comprès l´essencial.

Bertold Brecht ja ens va avisar quan va dir allò de «No us poseu tant contents amb la derrota del nazisme. Encara que el món s´hagi posat dempeus i hagi aturat el bastard, la puta que el va parir encara està calenta». I sí, a vegades encara sentim l´alè de la puta i les veus, que ara sonen amb un altre to, dels nous bastards. Ara ja no els cal la força de les armes, en tenen prou amb el poder dels diners.

Ells ara ens intenten dominar des dels consells d´administració de les grans corporacions mundials. Ja no cal la guerra i tampoc la política. Han corromput els uns i els altres i es van fent el món seu de mica en mica. I potser el pitjor de tot és que han convençut una gran majoria que qualsevol resistència és inútil, que el sistema que ens han imposat és inamovible, inqüestionable, invencible.

Però igual que la Segona Guerra Mundial, que semblava perduda, aquesta encara la podem guanyar. L´arma letal que ens ha de portar a la victòria s´anomena «Democràcia». La democràcia és un instrument que no hem utilitzat mai del tot, ens hem quedat a mig camí i ara és el moment d´aplicar-lo en profunditat, des de la més alta política fins al dia a dia, hem d´impregnar-ho tot de democràcia. El món només tindrà sentit si ho fem així, la història ens ho demana i aquesta guerra, igual que l´altra, l´hem de guanyar. Alguna cosa hi perdrem pel camí, és inevitable, però -tal com també deia el poeta alemany- «aviat s´aprèn el que és més difícil i el que és més bonic ens ha de costar la vida».