L'Ajuntament de Girona i el cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya estan col·laborant per aclarir les causes de la mort d'una trentena d'ànecs entre el parc de la Devesa i el riu Ter, a l'altura de la passera de Fontajau, durant la darrera setmana.

Des que es va tenir constància d'aquest fet s'han dut a terme un seguit d'actuacions que passen, en primera instància, per acreditar la causa de la mort dels ànecs, ja sigui mitjançant mostres biològiques i exploracions dels ànecs morts, com també analitzant diversos paràmetres de l'aigua del rec circumdant dels Jardins de la Devesa i de la font ornamental dels mateixos jardins.

Episodi similar el 2008

Igualment, de manera preventiva, l'Ajuntament de Girona ha augmentat el cabal del rec de la Devesa i ha ordenat una neteja extraordinària d'algues i elements vegetals, una mesura que ja es va prendre l'any 2008, quan es va produir un episodi similar molt focalitzat també al parc. Aleshores, igual que aquest any, va haver-hi un estiu molt càlid i sec que va afectar la qualitat de l'aigua del rec que envolta els jardins de la Devesa.

En aquell episodi, van aparèixer morts divuit ànecs colls verd al voltant dels jardins del parc de la Devesa en un sol dia de meitats del mes d'agost. aleshores, l'Ajuntament va informar que molt probablement els animals van patir una malaltia bacteriana que afecta els ocells aquàtics. Els ànecs es van retirar immediatament i es va observar si la resta d'ànecs, tots collverds, patien algun tipus de malaltia. Però no hi va haver nous casos Els animals s'havien anat passant el bacteri d'un a l'altre.

«Botulisme»

Es va apuntar que es tractaria del denominat «botulisme», una malaltia que afecta les aus aquàtiques. A Catalunya hi ha hagut altres brots d'aquesta malaltia en zones humides. Ha succeït, per exemple, als aiguamolls de l'Empordà i també al Delta de l'Ebre.

Un cop l'Ajuntament de Girona va tenir coneixement de la mort dels divuit ànecs i de sospitar que podrien haver patit aquesta malaltia bacteriana, es van aplicar mesures per intentar reduir-ne una possible nova afectació.

D'aquesta manera, es va decidir augmentar el cabal d'aigua del rierol que envolta els jardins i que és el que freqüenten els ànecs. Amb més quantitat d'aigua i més corrent, els bacteris es dilueixen molt més fàcilment que si l'aigua està estancada i poc oxigenada.