L'incendi que va calcinar gran part de la vegetació existent a la muntanya de les Pedreres ha deixat al descobert el fort del Calvari, una construcció del segle XVII aixecada com a protecció dels atacs francesos al cim de la muntanya de la O, al costat de l'ermita del Calvari. Es tracta d'una estructura enderrocada parcialment tot i que encara conserva algun tros de sostre i diverses voltes. La ubicació és estratègica i permet divisar la ciutat de Girona des d'un balcó de prestigi. Va caure en desús i a conseqüència de la crescuda de les males herbes i dels arbres ha anat quedant amagat pel pas dels segles.

A la web Pedres de Girona (www.pedresdegirona.com) s'esmenta que el fort va ser construït l'any 1675 i s'assenyala que servia de defensa de la ciutat dels atacs dels francesos en diversos enfrontaments bèl·lics, com l'atac de les tropes Noailles el 1694, la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. La construcció, segons s'explicava a la mateixa web, és on s'instal·laven bateries d'artilleria per cobrir el barranc del Galligants i flanquejar el reducte dels Alemanys, i és contemporània als del Capítol i de la Ciutat.

El fort era un més dels diferents elements defensius al'entorn de la muntanya de les Pedreres. Per exemple, el 1708 es va aixecar el fort dels Caputxins, també en estat d'abandonament. També hi havia el de Conestable i el de la Reina Anna. Consta que el 19 de setembre de 1809, durant la Guerra del Francès, un destacament de tropes va atacar el fort del Calvari però va fracassar.

Mentrestant, a la zona cremada comença a reaparèixer el color verd. A més d'alguns arbres que van resistir les flames d'aquell 21 de juliol, les pluges caigudes han fet visible ja l'aparició d'alguns brots verds a les 36 hectàrees cremades.

Pel que fa a les afectacions a les persones i als habitatges, l'Ajuntament continua treballant per ajudar els afectats. Segons ha explicat el regidor de Serveis Socials, Eduard Berloso, s'han fet diverses reunions amb els residents de la zona amb la presència de treballadors i regidors de les àrees de Serveis Socials, Urbanisme i Sostenibilitat. Les trobades tenen diversos objectius i ja n'han sortit diverses idees i projectes. Per una banda, els veïns han plantejat l'opció de fer una brigada de neteja de la zona boscosa per crear àrees de seguretat i mantenir el paratge net, i l'Ajuntament hi col·laborarà amb l'aportació de maquinària pesant allà on s'hagin de fer grans intervencions. A més, es generarà una plaça i es reordenarà tota la zona de vials. Els habitatges es numeraran amb plaques seguint un ordre (ara mateix després del número 7 hi pot haver el 44). L'Ajuntament disposa d'una base de dades amb fotografies que facilitarà tota aquesta gestió.

Pel que fa als dos edificis que van patir més intensament les flames, s'ha comprovat que estan establerts legalment en una finca privada. S'ha pogut comprovar amb documentació que en un cas es va comprar una masia i s'està buscant a l'arxiu si en la segona edificació va succeir el mateix. S'ha constatat però, que no tenen els permisos per aixecar les construccions existents. El regidor de Serveis Socials però, ha explicat que estan treballant amb l'advocada de les dues famílies per agilitar les tramitacions, i presentar un projecte per poder regularitzar les construccions existents. En aquest cas, el permís definitiu depèn de la Generalitat (perquè les finques estan en un paratge) i Berloso ja ha avançat que "acompanyaran i ajudaran" les famílies a aconseguir-ho. El que no podran legalitzar però, són les diverses estructures annexes que han anat apareixen a l'entorn.

Finalment, Berloso va recordar que cap de les persones que viu en habitatges aixecats en sòl públic serà obligat a marxar de casa seva: "Mentre no hi hagi alternativa, no marxaran". El regidor va dir que segueixen estudiant l'opció de reubicar-los en un terreny on se'ls va prometre estar ja fa més d'una dècada.