Carta a l'ajuntament de Girona

13.08.2015 | 06:30

Atenent a l'article publicat pel Diari de Girona el passat 07/08/2015 sota el titular «Ingressat un nen de 4 anys que jugava a aguantar la respiració sota l'aigua» vull exposar la meva versió dels fets:
i el treiem de l'aigua.
De seguida, començo a demanar ajuda, ja que el socorrista de la piscina no està al seu lloc corresponent. Finalment per la situació d'alarma, s'acosten un home i una dona que diuen ser metges i s'ocupen d'intentar reanimar el nen.
Passat un temps, que per mi van ser hores, apareix el socorrista i va a buscar el material que demanen els dos sanitaris que han estat intentant reanimar el nen, que respira molt lentament i continua sense despertar-se. Es truca el servei d'urgències. En aquest punt, apareix la monitora del casal d'estiu que havia de tenir cura d'aquest nen.
A partir d'aquí, amb el cor encongit, em separo i deixo fer la feina que correspon a qui correspon fins que el SEM se l'emporta a l'Hospital Josep Trueta de Girona.
Em sento enfurismada, sorpresa i trista en rebre la notícia l'endemà que el nen «jugava a aguantar la respiració». Cap grup de nens va alertar de l'incident. Va ser un petit d'un altre casal qui va trobar el nen sense respirar i el va portar a un adult. Dubto molt que uns noiets de quatre anys juguin a aquest joc, i menys sense vigilància de cap adult al seu càrrec que, a sobre, no hi era present.
Em sento enfurismada per què no va haver-hi cap «ràpida actuació» per part del personal de la piscina municipal, tal com s'explica a l'article.
Enfurismada, per la manera que s'ha manipulat i adaptat la realitat d'una situació desagradable per les institucions públiques, o el que és pitjor, en la manera en què s'ha realitzat una feina d'investigació, sense investigació real dels fets.
Em sento sorpresa perquè ningú ha aprofundit ni s'ha interessat per la veritat dels fets, per evitar així que la història es pugui tornar a repetir. Per això vull que aquestes paraules siguin un petit gest en aquesta direcció.
Em sento trista, per la mare, el pare... la família del nen que vaig tenir als meus braços. Em sap molt greu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema