Deia Albert Camus, a l'inici de la seva novel·la La Pesta, que per conèixer bé una ciutat s'havia de saber com hi viu la gent, com menja, com estima i com mor. Potser gràcies a aquesta lectura, sempre que viatjo, m'agrada visitar els cementiris, més que els museus, les esglésies o els monuments, perquè és allà on es trobava l'essència del que havien estat i del que eren els seus habitants. Ara, amb la proliferació de cremacions, ja no és el mateix. Hauríem d'actualitzar la frase de Camus, s'imposa dir-ho d'aquesta manera: Si vols conèixer una ciutat -o un país- has de saber de què viu la gent, de quina manera i amb qui s'endeuten, quina mena de fast-food mengen, qui coneixen a través del Facebook i, sobretot, que és el que rebutgen, el que llencen a les escombraries i el que venen de saldo en els mercats de vell.

Els Encants Vells són un d'aquests indrets. Ja fa uns anys es va traslladar a una nova ubicació, a la part sud de la plaça de les Glòries Catalanes, sota una coberta en forma de mirall. Construït en tres alçades, els marxants se situen formant uns estrats, del més alt al més baix, dels brocanters de qualitat fins als venedors de qualsevol cosa, amb les mercaderies apilonades sense ordre ni concert. Aquí, a baix de tot, l'altre dia s'hi venien per quatre cèntims les pertinences dels pintors Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, distingits, en vida, amb totes les distincions d'aquest país. Semblaria que un país intel·ligent, ric i venturós, voldria guardar amb molta cura aquest llegat, però fa tot el contrari i aquesta és la imatge que dóna al món, als visitants que d'alguna manera han llegit Camus i que ens miren més enllà dels ulls anhelants de tòpics d'un turista qualsevol. En aquest país nou que volem fer haurem d'anar amb compte amb aquestes coses, això o canviar el nom del mercat dels Encants pel de Museu d'Art de Catalunya.