Crec que s'ha equivocat, Sr. Alcalde. Ja entenc que no li agrada que sigui dit, que sigui conegut, que vostè, durant l'incendi de Les Pedreres, va prioritzar altres responsabilitats i no va estar al costat dels veïns afectats. Que Girona no va tenir un alcalde presencial, sinó virtual. Tampoc li agrada que es critiquin altres aspectes de la seva gestió. Però, això, va amb el sou i el càrrec. Què hi farem! Desqualificar i insultar el missatger -quan vostè de professió és, precisament, missatger- tampoc em sembla un encert. He dit insultar i desqualificar perquè atribuir conductes com vostès fan, o es sustenten amb fets -es demostren-, o passen el llindar de l'insult i la calúmnia. I puc pensar justament, perquè aquests insults vénen de CDC, que sempre em veuré emmascarat per una paella.

M'equivoco com tothom, però dic el que penso. I quan no m'agrada dir-ho, callo. Ni em dec a ningú ni he parlat mai per ningú. Penso i parlo amb total llibertat . I publico les meves opinions perquè em plau i m'ho permet el director del Diari de Girona. Dono la cara. Ni suporto els covards, encara que els cops em dolen com a tothom, ni m'amago darrera de comitès locals ni de l'anonimat de les xarxes virtuals per emmerdar el nom de les persones que no pensen com jo o no m'agraden. Aquestes conductes em semblen pròpies de personatges mesquins i ruïns. Fins avui, a vostè, no li'n tinc, encara que no em sembla la conducta més meritòria donar la rèplica i amagar-se darrere un organisme col·lectiu, anònim, de tirar la pedra i amagar la mà.

Com vostè continuarà, ara com ra, a l'alcaldia i jo, a la ciutat, continuaré criticant la seva gestió -per exemple, el nyap sobre l'Onyar- sempre amb el benentès que jo sóc un ciutadà i contribuent de Girona i vostè el meu alcalde.