Continua l'agonia dels peixos que habiten l'Onyar al seu pas per Girona. Ahir al matí es podien comptar més d'una vintena d'exemplars morts que s'afegeixen a la quinzena que ja van retirar les brigades municipals a finals de la setmana passada. La suma supera ja la trentena i, encara es veuen alguns barbs i carpes que en prou feines es mouen intentant remuntar el riu. Aquests hi altres podrien acabar morint si en els propers dies no puja el cabal de l'aigua.

La gran majoria dels peixos que moren ho fan en el tram entre el final de la zona boscos del cementiri i el pont de la Font del Rei. Es tracta d'un tram on pràcticament no hi ha aigua i la poca que hi ha està plena d'herbes.

La majoria restan morts fora de l'aigua, a la part del ciment, perquè els gavians han aprofitat per picotejar-los. Altres encara són surant a la poca aigua que hi ha al riu. No és la primera vegada que els habitants més habituals del riu pateixen per la sequera. Tot i això el número de morts no sol arribar a aquestes xifres.

L'anòxia (la manca d'oxigen a l'aigua) acostuma a ser la principal causa de la mortaldat de peixos. Les altes temperatures generen una explosió vegetativa amb una alta presència d'herbes al llarg del riu Onyar, que provoquen un alt consum d'oxigen. Tota la biomassa que ha crescut en aquestes condicions acaba morint. Es consumeix tant d'oxigen dissolt en aigua per poder descompondre aquesta matèria orgànica que, fins i tot, es pot esgotar. Això impedeix que els peixos sobrevisquin. Aquestes herbes estan als dos laterals del riu i també al fons. En anteriors ocasions, s'ha arribat a treure manualment o amb l'ajut d'excavadores.

A la resta de l'Onyar, els peixos no tenen tants problemes perquè ja hi ha bastanta més aigua en moviment gràcies al cabal extra que proporiona l'aigua del Ter provinent de la sèquia monar, a l'alçada del Pont de Pedra. En els darrers anys hi ha hagut diverses causes que han provocat la mortaldat. L'any 2007 hi va haver una onada de calor bastant similar a la d'aquest any i es van arribar a retirar almenys 400 peixos morts per anòxia. Aleshores es va acabar optant per impedir el pas dels peixos a les zones del riu amb menys aigua. Es van col·locar xarxes per garantir que les carpes i els barbs no poden accedir-hi i es quedarien en espais amb més cabal.

S'ha intentat dotar de més aigua el tram més problemàtic amb diferents mesures però cap a resultat efectiva. La més cridanera va ser la construcció de pous que extreien aigua del freàtic i l'abocament al riu. No obstant això, es va considerar que l'operatiu costava molts diners cada cop que es posava en marxa i que, a més, resultava poc efectiu.