Recordo una època molt i molt remota en què a l'estiu els periodistes havien d'inventar-se les notícies perquè l'actualitat no donava per gaire més que algun accident a la carretera i les vacances plastificades dels famosos. A l'hemisferi nord fins i tot s'aturaven les guerres a causa de la calorada, cap al sud feien temps filmant documentals de pingüins i als tròpics els conflictes estaven tan enquistats que ja no eren ni notícia.

Aquests darrers anys, des de l'estiu aquell en què ens van tombar l'estatut, l'ambient polític s'ha anat escalfant cada vegada més, fins arribar a aquest juliol de la gran calorada en què la cosa ja està a punt d'explotar. Qui no està ocupat intentant quadrar llistes electorals, ho està pensant si votarà la llista unitària o quina de les altres. El 27 de setembre estem cridats per allò que els poetes en diuen «la història» a dir la nostra i el país ens espera anhelant.

Com era d'esperar en temps de sequera intel·lectual, les xarxes socials baixen com un riu pudent i la premsa madrilenya, que a hores d'ara ja és com dir els diaris de la Sèrbia de Milosevic, intenta cada dia trencar les inèrcies independentistes catalanes de la pitjor manera que saben, insultant, mentint i apel·lant als més baixos instints de la «España de siempre», «Una, Grande y Libre» però a cops de garrot.

Indubtablement s'acosta un setembre mogudet que començarà amb un 11 de setembre a la Meridiana i que culminarà al Parc de la Ciutadella, amb un nou Parlament, que tindrà com a primer punt de l'ordre del dia la declaració d'independència. Espero que els uns i els altres, nosaltres i ells, estem a l'altura de les circumstàncies, que es faci la voluntat del poble i que els propers estius els puguem passar a la platja llegint diaris amb les estovades notícies pròpies d'aquest temps canicular.