Darrerament he trobat per Girona algunes persones que m'han demanat opinió del Vol Espai Gastronòmic ara que ja ha tancat les seves portes, i es constata que en l'àmbit comercial-empresarial, no ha resultat cap èxit sinó tot el contrari, com és públic i notori. Primer de tot, cal dir que, malgrat els resultats s'han de continuar donant suport a noves experiències, noves il·lusions, noves empentes de tot el que pugui resultar fer coses per la ciutat, valgui aquí l''expressió catalana: Qui no en fa, no en trenca. No podem negar que els seus promotors de capital rus i gestors del país han fet tot l'inimaginable perquè el projecte triomfés. I això és d'agrair. Esforços i més esforços de tota mena, una important xifra de pèrdues econòmiques i decepcions de molts professionals del ram i demés... Ara que fem...? Ara cal desmuntar-ho amb la inversió que suposa. I on ho portem? És a dir: costos sobre costos, despeses sobre despeses. Difícil. Sí, certament.
Em permetran unes reflexions internes, personals, sense cap ànim de crítica: 1r. El gran competidor del projecte ha estat el mateix Pont de pedra, des d'on es podien veure i superar les vistes que oferia l'establiment (situació del projecte erroni o manifestament millorable) aparcament a part.2n. La col·locació o situació del mateix, oferia pocs atractius. A tall d'exemple, a Singapur es va fer el mateix però penjat d'una enorme grua a més de 50 metres d'alçada amb vistes a tota la ciutat, cosa que li donava un atractiu i unes vistes impressionants, desconec si el local de Singapur era comercialment i econòmica viable. 3r. Girona no és Madrid, valgui la frase tan coneguda a Madrid on hi vaig viure tres anys com és el ver y ser visto. A Girona, a la gran majoria de gent no ens agrada que ens vegin massa. Ens agrada la discreció, gaudir amb la família o els amics... l'ostentació-aparador, no està en el nostre vocabulari ni tarannà. 4t. Comparem el projecte amb el que dóna l'establiment de Barcelona, restaurant Torre d'alta mar. Torre construïda el 1929 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona que fa uns anys que funciona com a restaurant a una de les torres del telefèric del Port Vell allà a la zona de l'Hotel Wela, amb menús als vespres de 72 Euros/persona, maridatge a part i que esta situat a uns 70 metres d'alçada amb unes vistes impressionants a tot Barcelona tant al migdia com a la nit. 5è. No sabies mai quin restaurant actuava al Vol Gastronòmic o era responsable dels menús de cada dia. 6è. No penso que fos un problema de preu dels menús, si tot plegat hagués resultat atractiu, però és cert que la gent podia anar als restaurants de les comarques gironines amb preus similars al Vol Espai Gastronòmic on trobarien els mateixos restaurants. Altra cosa hauria estat que per exemple El Celler de Can Roca hagués estat el responsable de tot plegat amb un menú en la línia dels 65 euros/persona, llavors hi hauria hagut bufetades, i això tots sabem que no va ésser així. 7è. El projecte, al nostre entendre estava pensat per a grups però no per a parelles donada la situació de la taula al voltant del cuiner de torn, el qual ja s'excloïa una part important del mercat potencial de clients, errada lamentable.
No em queda més reflexió que agrair als promotors i persones que han participat en el projecte,i l'Ajuntament que el va autoritzar i demanar que no es desanimi ningú, que afortunadament el sol surt cada matí. Girona té un potencial enorme i les coses no sempre surten com un voldria. Perquè Girona és pedres, aigua, matèria i memòria. Estimem Girona.
