El gerent cobrarā 72.091 euros cada any i els set cārrecs de confianįa 53.694 euros

Els assessors dels grups municipals cobraran mensualment entre 1.799 euros i 911 euros segons la categoria

19.07.2015 | 06:30

El gerent de l'Ajuntament de Girona, Albert Riera, cobrarà 72.091 euros bruts l'any. I els càrrecs de confiança percebran cadascun d'ells 53.694 euros bruts cada any. Le xifres són les mateixes que fa quatre anys, tot i que hi ha tres càrrecs de confiança més que fa quatre anys.
Es tracta de Narcís Sastre (que de les tasques de coordinació de Sostenibilitat, al costat del regidor Carles Ribas); Francesc Xavier Ten Costa (coordinador d'Arts Escèniques, vinculat a la regidoria de Cultura que porta l'alcalde, Carles Puigdemont); Georgina Andreu Mur (s'encarregarà de coordinar Ocupació i Promoció, amb la tinent d'alcalde Glòria Plana); i Maria Clara ?Sán?chez-Castro ( coordinadora de Ciutadania (amb la tinent d'alcalde Isabel Muradàs). A aquests quatre càrrecs s'hi afegeix el cap de gabinet de l'alcalde, Francesc López; Joaquim Oliva, com a assessor jurídic, i Jordi Moner, que assumirà la coordinació de programes. Tots tres també percebran 53.694 euros bruts l'any. El ple municipal de Girona va donar compte ahir a la nit dels nomenaments dels diferents carrecs de confiança i assessors dels grups municipals.

Pel que fa als assessors en categoria de grau mitjà amb 37,5 hores setmanals de dedicació cobraran mensualment 1.799 euros bruts. De moment hi ha nomenats Sònia Cebrian (CiU), Carles Ferreira (ERC-MES) i Biel de Montserrat (CUP - Crida per Girona). Els assessors de categoria auxiliar administratiu amb dedicació de 37,5 hores setmanals, percebran 1.305 euros al mes. Seran, per ara: Daniel Planas (CiU), Dolors Martin (ERC) i Maite Carpintero (PP).

Pel que fa als assessors en categoria de grau mitjà amb 19 hores setmanals de dedicació cobraran 911 euros al mes. De moment s'ha nomenat a Enrique Urreta (C's) i Aïna Subiñà (PP).

De moment, el grups municipals del PSC encara no ha fet públics els seus dos assessors. Ciutadans també en té un de pendent. La CUP destinarà el segon assessor a dinamitzar les entitats socials i encara ha de decidit qui serà l'encarregat.

El nomenament dels càrrecs de confiança va servir a diferents grups per mostrar les seves discrepàncies. La CUP va lamentar que no s'adjuntés un currículum per saber si eren les persones «idònies» per al càrrec. La seva portaveu, Laia Pèlach, fins i tot va parlar que els partits aprofiten aquestes càrrecs per col·locar els seus militants. Es va referir en concret a Maria Clara Sánchez-Castro que serà el càrrec de confiança d'Isabel Muradàs (ja havia estat l'adjunta a la cap de gabinet -la mateixa Muradàs- del president de la Diputació).

Mentrestant, la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va aprofitar per indicar que considerava que el nombre de càrrecs era excessiu i va recordar que el'equip de govern ha d'optar per un model en minoria i amb molts assessors enlloc d'apostar per un model més transversal amb més polítics escollits per la ciutadania i no a dit, com són els càrrecs de confiança.

L'alcalde, Carles Puigdemont (CiU), va recordar que tots els ajuntaments tenen els seus assessors i va ironitzar en recordar que fins i tot governs que fan gala de participació ciutadana, com l'Ajuntament de Barcelona, en tenen: «El que no farem serà col·locar cap parella de regidor ni cap familiar -amb referència a l'alcaldessa, Ada Colau, i al número 2 de Barcelona en Comú.» Per acabar, va indicar que aquest «lleuger increment d'assessors es podrà demostrar que està perfectament justificats».

El ple va aprovar posteriorment la modificació del pressupostos que permet els nomenaments de càrrecs de confiança i assessors. La CUP hi va votar en contra, mentre que el PSC, C's i el PP es van abstenir. ERC-MES hi va votar a favor perquè formava part de l'acord per aprovar el cartipàs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaįos recomanats: Premis cinema