El meu avi em deia que a l'estiu tota cuca viu. A mi francament cada vegada em costa més passar aquests estius sota teulada, sufocants i inclements, però a la vegada m'adono que per a la majoria de la gent és una estació benigna, on tot, o gairebé tot els surt gratis. Amb molt poca roba es passa, poden dormir a qualsevol lloc i es pot passejar per on es vulgui amb una ampolla de cervesa a la mà. Les deixalles es llencen on et plagui i es pot cridar fins a la matinada sense que ningú et cridi l'atenció.

Podran dir que repapiejo o que m'agrada anar contra corrent, però cada dia enyoro més els hiverns, els matins freds, les nits plujoses. Són, com ho diria... més civilitzats? El que em queda clar és que la calor canicular incita les més baixes passions, les dels uns i les dels altres, i que el resultat de tot plegat és més aviat patètic. Totes les cuques viuen, i salten, i ballen, però jo més aviat el que voldria és posar-me en estat d'hibernació.

És evident que la raça humana no està feta per viure en climes calorosos, de fet els països més avançats del món estan tots situats al nord del paral·lel 42, o sigui, sempre més amunt que nosaltres. La prova és que els habitants d'aquests països, per molt que baixin durant les vacances buscant el sol i l'anarquia del sud, sempre tornen cap al nord. Per alguna cosa deu ser.

Segur que cap de vosaltres ha vist mai una família d'holandesos o d'alemanys, amb fills, cunyats i avis instal·lats durant tot l'any al càmping La Ballena Alegre, posem per exemple. No! S'hi estan durant uns dies, unes setmanes, però després agafen els trastos i tornen al seu país fred i rúfol, que és on realment s'està bé, on els plau pagar impostos i educar els seus fills. El sud és cosa d'indígenes com nosaltres, alegres, despreocupats i bruts. Si us plau, quan arribarà l'hivern?