Grècia és un país estrany, com un pop menut damunt les roques dels Balcans, estén els seus braços per les innumerables illes del mar d'Ulisses. La República Hel·lènica va néixer després de revoltar-se heroicament contra l'Imperi otomà i encara viu en un estat de recel permanent amb el seu gran veí turc. Amb un ull mira cap a la Rússia ortodoxa i amb l'altre cap a l'Europa racional, totes dues hereves de la seva vella història.

La Grècia antiga és el bressol d'unes quantes coses que encara considerem importants: la cultura, la democràcia, la filosofia, els Jocs Olímpics, la literatura, la historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i matemàtics, i el teatre. Es vulgui o no, és un bon currículum per a un país tan petit, i els grecs ho saben i ho exploten, només faltaria!

Però Grècia mira al mar, com no podria ser d'altra manera en un territori amb més zona costanera que França, Espanya i Portugal junts, i exerceix el seu poder geopolític en la regió. Des de mitjans del segle XIX és un peó estratègic de l'Europa occidental, que manté a ratlla cavalls i alfils que podrien suposar una amenaça en el fràgil equilibri de la postguerra freda.

Passi el que passi Grècia no deixarà mai de ser Europa, els europeus no ens podem permetre el luxe de perdre'ls i pagarem el que calgui per mantenir-los al nostre costat.

Iorgos Seferis, poeta grec, premi Nobel de literatura, contemplava com se submergia el sol entre els marbres antics, sobrevolats per corbs àvids de gaudir de la seva recompensa i acabava el seu poema exclamant: «Dóna'ns, més enllà del somni, la serenitat». Grècia ens necessita i nosaltres la necessitem, sense ella el somni s'esvaneix i els corbs ens hauran guanyat una altra batalla en aquesta darrera guerra que no podem perdre.