La Comissió de Conflictivitat Juvenil de Girona ha treballat en 74 casos d'alumnat conflictiu durant el curs 2013-2014. Hi consten sobretot baralles (13 casos), de consum de drogues (11 casos), relacionats amb les xarxes socials (11), de violència de gènere (9) i de problemes de convivència al centre (9). També hi ha altres conceptes com furts (4), amenaces (3), robatoris (3), robatoris amb violència (3), agressions (2), assetjaments entre iguals (2), conductes incíviques (2), assetjaments escolar (1) i agressions a professionals (1). Altres anys, els delictes contra el patrimoni havien estat els majoritaris. Hi ha per tant un canvi de tipologia.

La comissió està formada per representants dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica, el Serveis Socials de l'Ajuntament, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, el Servei Municipal d'Educació, els Mossos d'Esquadra, la Policia Municipal, Justícia Juvenil, el Departament de Salut i dels directors dels instituts de la ciutat.

Els 74 casos suposen una disminució de dotze en comparació amb el curs anterior i de 27 en referència al 2011-2012. Segons consta en la memòria de l'Àrea de Ciutadania de l'Ajuntament, la disminució s'atribueix a diferents factors però essencialment, i per consens de tots els membres de la Comissió, "a l'increment de la prevenció i al canvi d'horari en la jornada escolar lectiva".

Els centres on al darrer curs hi ha hagut més casos és l'Institut Santa Eugènia (15 alumnes), seguit de l'Institut Narcís Xifra (10), Pare Coll (8), Carles Rahola (6) i Santiago Sobrequés (4). El nombre de centres educatius que han participat amb la Comissió ha augmentat respecte del curs anterior. Enguany han estat 16, enfront dels quinze del curs 2012-2013. Dels setze centres, onze són de secundària, dos de primària i tres centres de formació no ?obligatòria.

Tot i que majoritàriament, els alumnes conflictius són nois, continua la tendència a l'alça de la participació de noies. Aquesta tendència es recull en les estadístiques actuals, en les quals es pot veure que del 31% de participació del curs anterior s'ha passat al 34%.

Les solucions

Dels 74 casos atesos, 26 ja tenien expedients judicials oberts. Cal destacar que amb dos dels joves es va treballar de forma específica amb la Fiscalia de Menors per buscar una alternativa concreta als problemes que presentaven. Es va considerar que per a aquests joves calia una intervenció específica atès que manifestaven conductes "força agressives, sovint derivades del consum de substàncies estupefaents, i les famílies es trobaven molt desbordades".

Un dels "cavalls de batalla" de la policia, segons consta en la memòria, és evitar que es produeixin baralles multitudinàries. El darrer curs que se'n van produir va ser el del 2008 -2009, en què es va intervenir en setze. Així doncs, en els darrers quatre cursos no s'ha arribat a produir cap enfrontament d'aquestes característiques, tot i que se n'havien convocat.

Pel que fa a les derivacions fetes a l'equip d'atenció a la infància i adolescència (EAIA), es van treballar dos casos conjuntament per valorar si la continuïtat dels menors amb la família podia ser més perjudicial que la possible retirada. El treball conjunt va fer que les diferents incidències en les quals els menors i els seus tutors estaven implicats es tinguessin en compte en el moment d'avaluar la situació.

L'estratègia del treball directe és la principal eina de la Comissió ja que, any rere any, permet "minimitzar o eradicar els conflictes sorgits entre els joves", segons s'indica en la memòria. De les actuacions fetes en aquest sentit, la mediació en els conflictes ha permès treballar directament deu casos.

A diferència dels dos darrers exercicis, aquest darrer curs la Comissió de Conflictivitat Juvenil s'ha vist la necessitat de convocar una reunió extraordinària. El motiu va ser la difusió viral d'uns vídeos eròtics on hi havia involucrades dues menors. El treball es va centrar en trobar les estratègies de prevenció que portin a evitar futurs casos de característiques similars i a com fer un bon ús de les eines digitals.