ui molt parla, moltes n'erra", assegura el refranyer, i ja se sap que la saviesa popular acumula més experiència que els 31 anys de professió de l'excap d'urgències de l'hospital Santa Caterina de Salt, Josep Costa Montal, que en la darrera sessió del judici que li pot costar fins a 21 anys de presó per abusos sexuals a pacients va voler explicar-se. El problema és que va posar tal disposició a aparentar una vanitosa seguretat en si mateix que va oblidar dissimular la seva arrogància, i va arribar fins i tot a descurar les formes amb algunes relliscades dialèctiques que les acusacions van saber aprofitar molt bé per descriure millor el caràcter lasciu, superb i groller que havien denunciat les víctimes.

Les seves ínfules el van fer especialment despectiu amb una de les denunciants, per qui no va tenir cap mena de consideració quan va titllar-la de "promíscua sexual" a l'hora que revelava públicament les malalties que figuraven en el seu historial clínic. No va ser conscient que explicant això estava assumint que havia examinat l'historial de la pacient quan aquesta ja l'havia denunciat per abusos sexuals i, per tant, quan ja no procedia fer-ho perquè no l'havia d'atendre més. A les acusacions no se'ls va escapar un detall tan significatiu.

L'economia lingüística hauria estalviat a l'acusat admetre que en ocasions podia pensar que algunes pacients estaven de bon veure com per mantenir-hi relacions. "No entra dins el meu catàleg explorar una pacient i dir-li que li fotria un clau encara que ho pogués pensar", va manifestar textualment. Potser l'ha traït el subconscient, va deixar caure, sarcàstic, l'advocat Benet Salellas.

La seva defensa -Carles Monguilod- va refusar interrogar-lo considerant que el doctor ja ho havia explicat tot i no havia amagat res. Per exemple, havia fet gala d'una memòria fragmentada per indicar que no recordava cap de les víctimes que l'han denunciat, a excepció d'una, però sabia el suficient d'elles com per justificar que la seva actuació va ser correcta en tot moment i precisar de quina manera havia realitzat les exploracions. És clar, estaven recollides per escrit a l'historial clínic però és evident que si van existir els abusos sexuals, no es farien constar, com apuntaven les acusacions.

La fatuïtat de l'acusat el va portar a alliçonar el tribunal i les acusacions considerant les denúncies poc més que intranscendents. "Aquí hi ha poca cosa, si analitzen les denúncies no hi ha gaire consistència", va descarregar. Prèviament, havia insinuat que tot plegat era poc més que una conxorxa orquestrada des de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) per acomiadar-lo i no apujar-li la categoria que li obriria les portes a càrrecs de més responsabilitat i sou.

Els informes

Les acusacions pràcticament no van modificar les seves conlcusions i la fiscal -Maria Ramos- es va mantenir inflexible en la seva petició de 18 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació professional. Sintètica i contundent, va apel·lar al sentit comú per evitar que la defensa s'aprofités del fet que els abusos es redueixen a la paraula d'un contra l'altre. Bé, de cinc víctimes que no es coneixien prèviament contra un mateix metge a qui tampoc coneixien i que va magrejar-les i dir-los marranades en tres poblacions diferents -Salt, Anglès i la Cellera- en moments diferents, entre 2008 i 2009. Hi ha "persistència en la incriminació", "versemblança", "no es pot deduir un preacord entre elles" per obtenir beneficis econòmics -es va insinuar- i "eren dones vulnerables" per tal com tenien confiança en el metge.

Les acusacions particulars -Sergi Blázquez, Benet Salellas, Jaume Rovira i Ester Señé-, sumen 21 anys de presó, van assumir aquests mateixos arguments però es van centrar exclusivament en cada víctima que representaven. Salellas va sobresortir en els informes començant per la jurisprudència -una recent sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona condemnant un ginecòleg per fets similars a 19 pacients- i acabant rebatent les explicacions del processat. Com que aquest no recorda massa coses resulta irrellevant el que van justificar els perits que va aportar la defensa perquè l'única que coneix els fets ?exac?tament era la víctima, que sap diferenciar un frotis vaginal d'una masturbació.

"Parlem d'abusos sexuals que, si ho fossin, van ser consentits tàcitament per inactivitat", va indicar la defensa abans d'apel·lar a l'absència d'incidients previs en la història professional del doctor. Monguilod entén que no hi ha proves dels delictes i que les víctimes s'han anat retroalimentant unes a altres quan l'IAS les va interrogar abans d'obrir un expedient al metge i van acabar entenent delictiva una conducta que consideraven normal en un principi, ja que van trigar a denunciar-ho.