La notícia, per més esperada que sigui, sempre sobta quan es fa pública. Estava al corrent de la seva cruel malaltia i del seu lamentable estat, però quan se't comunica el traspàs del magistrat Miguel Pérez Capella, t'envaeix una mena d'impotència. Foren molts els anys que ens vàrem tractar i molt els anys que el vaig poder llegir en aquestes mateixes pàgines com que, tot d'una, puguis acceptar que ens ha deixat.

Amb el que fou gran president de l'Audiència de Girona i excel·lent jutge i mestre foren quatre els espais de trobada: un, Sant Feliu de Guíxols, lloc de naixença meva, on ell tenia un petit pis a la rambla Vidal, que li servia tant de segona residència com de silenciós despatx on redactar dotzenes i dotzenes de sentències en hores de lleure que ell les incorporava voluntàriament a les laborals; el segon, l'Audiència i Madrid, puix en aquells temps moltes coses de gran utilitat per a l'administració de la Justícia en les nostres comarques passaven per allí, com ara el canvi de planta judicial que es va portar a terme quan el seu mandat o els mitjans de tota mena que el Ministeri de Justícia havia de destinar a la província de Girona, fent-li jo tot sovint de missatger; el tercer, el seu mestratge com a professor de Dret Penal quan jo cursava Dret a la UNED de Girona i que es va posar a prova quan li vaig demanar unes classes particulars enfocades a la pràctica d'aquesta disciplina, amb un saldo positiu que encara avui li dec; i, finalment, l'amistat i la consideració amb què sempre em va distingir, en el marc de les quals situo ara la seva presència quan vaig pronunciar el pregó de Festa Major convidat per l'alcalde Jordi Juanals (PSC) o la sovintejada presència seva a Tribuna de Girona.

El magistrat Pérez Capella ha deixat una excel·lent petja entre tots nosaltres, principalment als Jutjats i als Tribunals, des del seu pas inicial de la Bisbal d'Empordà fins a la presidència de l'Audiència Provincial, però també en el món de l'Advocacia, al qual pertanyo, perquè va fer del principi d'imparcialitat tot un model d'actuació professional i una pràctica ètica indiscutible. El Dret era la seva vocació primera, però sempre l'acompanyaren altres dos: Les ganes de conèixer món i la passió pel llegir i l'estudiar. La primera ha quedat palesada en nombroses pàgines del Diari de Girona; la segona, en les seves resolucions judicials i en les converses mantingudes amb moltíssima gent donat el seu caràcter altament sociable, puix es feia amb tothom.

Descansi en pau el jurista, el professor i l'amic, i aprenguem d'ell el valor de la Justícia.