-Vostè perdoni. No era la meva intenció trepitjar-li l'ull de poll, ni robar-li la cartera, no ho tornaré a fer, en pot estar ben segur. Em sap greu haver-lo humiliat d'aquesta manera, jo no sóc així. Vaig treure la pistola perquè tenia por, el vaig agredir perquè em van obligar. Quan em vaig despertar l'elefant era allà, quina altra cosa podia fer? Vostè perdoni, són tonteries de jove, no tornarà a passar i, sobretot, a les properes eleccions torni'm a votar perquè sóc la millor opció.

-Només faltaria! El comprenc perfectament, s'ha de ser comprensiu. Tants anys de governar-nos desgasta molt. Segur que s'ha regenerat, que ja és un altre. I tant que el tornaré a votar, quantes vegades faci falta, i encara que l'engarjolin creuré en la seva innocència. Està perdonat! I, és més, crec que la culpa és meva, vaig ser jo que el vaig incitar a robar-me, vaig ser jo que vaig posar el clatell sota el seu puny, en el fons m'agrada, sóc d'aquests, sap?

-Però vostè perdoni, insisteixo, m'ha de perdonar. A partir d'ara governaré com un gínjol i només el molestaré una vegada cada quatre anys. És ben poca cosa, eh? I, si vol que li digui la veritat, de tot això que diuen de mi, ni la meitat de la meitat... Qui és que no té un compte a Suïssa? Qui és que no té una tarja amb crèdit il·limitat? Qui és que no para la mà? S'ha de ser burro, i jo no ho sóc pas. Miri, precisament per això m'ha de tornar a votar, veu?

-I tant! I jo em sento realment orgullós de tenir uns governants ben espavilats. Vostè faci la seva, sense vergonya, segur que ho farà molt bé. Vagi i vingui de Suïssa tant com vulgui i carregui les despeses al pressupost general, que això no s'ho mira ningú, home! Però m'ha de prometre que quan vingui de campanya electoral, si és que ho considera procedent, em deixarà que em faci una foto al seu costat. Els meus fills la miraran orgullosos tota la seva vida.