Castanyes i morts vivents

08.11.2014 | 06:30

Tot Sants és castanyes i molta gent pels carrers de Girona. Gent i més gent, com si la comarca sencera s'hagués buidat sobre la ciutat per recórrer les parades d'artesania, menjar i atractius diversos que en nombre infinit s'instal·len al Barri Vell. Però també és mantenir viu l'ancestral culte als morts. Un cerimonial tribal que fa mil·lenis arrossega els vius fins als finats en un exercici de record. Flors i memòria, tradició nostrada i pervivència malgrat la futilitat de la vida. O no. Perquè la modernitat que sovint es dóna de bufetades amb la mania que cal "estar a la moda" ens sorprèn cada cop més quan arriba el primer de novembre. Per a molta mainada Tot Sants és Halloween, o com ho vulguin acabar normalitzant els amants de la filologia. Les castanyes i moniatos es disfressen d'imaginari presbiterià i adopten formes de carbasses amb ulls i boques amenaçadores. Enguany a mercat he vist més carbasses de grans dimensions que no pas sacs de castanyes. Les escales de la Catedral transgredeixen anys de litúrgia sacra per convertir-se en el pati d'una colla de morts vivents, espectres en descomposició i figurants d'elaborat maquillatge per evocar les propostes cinematogràfiques més macabres. La modernitat no és convertir la tradició popular de la terra en un zombie de la cultura. Però sembla que això és el que ens espera d'ara en endavant.

I ja sé que em direu que sóc una mica carrincló amb tot això. Però què voleu que us digui... sóc a Sevilla per feina i m'ha entristit veure a l'edició digital d'aquest diari que Tot Sants s'ha convertit en morts vivents campant sense control per la Girona de pedra mil·lenària, que han esbotzat el descans etern de la mare del Vaquilla, que el Reino de España segueix agonitzant a base d'impugnar la democràcia a Catalunya i que els partits polítics locals s'han afegit a la moda de reviure fantasmes i mòmies mal conservades parlant de qui l'ha fet més grossa gestionant el nyap del TAV. O no gestionant, que quan es tracta d'espectres mai està clar si les culpes es fan o es desfan.

En tot cas, dimecres torno. Si pot ser ignoreu els morts vivents, els maquillats i els de debò. Repartiu castanyes i moniatos a dojo per recordar qui som, que les carbasses ja ens les donen els de fora. Que aquest novembre, el de 2014, no tots serem sants. Amén.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema