El sistema DNS (Domain Name System), que sustenta les identitats a Internet, sembla avui una cosa molt lògica i òbvia, però suposo que a principis de la dècada dels 80 no ho devia ser tant.

De fet, sovint em pregunten: «T´haguessis imaginat mai com s´arribaria a utilitzar el DNS?», i jo sempre dic que ho vaig dissenyar per tal que qualsevol persona hi pogués participar i el pogués utilitzar per a diferents propòsits. O sigui que, si hagués fet la meva feina correctament, encara ara no en sabria tots els usos. La clau del seu èxit és que encara és útil per als problemes d´avui en dia, i això és gràcies al fet que té una estructura molt simple. En realitat és molt més senzill que els sistemes que hi havia fa 30 anys, i malgrat que les seves entranyes només poden ser enteses pels experts, en realitat qualsevol persona pot captar l´estructura de noms i utilitzar-la.

El DNS va ser la principal clau per a «obrir» l´anterior sistema Arpanet [utilitzat només pel govern dels Estats Units i algunes universitats] i fer que Internet pogués arribar a tota la societat?

Jo crec que la tecnologia té les seves pròpies eres. Primer hi va haver l´era d´Arpanet, després l´era del sistema IP/TCP i després va arribar l´era d´Internet amb DNS. En aquests moments estem vivint l´era de les pàgines web. Què serà el que vindrà després? Potser l´era de les aplicacions mòbils?

S´hagués pogut imaginar, als inicis d´Internet, tot el potencial que podria tenir el DNS?

L´especificació original sencera del DNS tenia 110 pàgines: 55 pàgines de conceptes i 55 pàgines de suggeriments sobre com implementar-los. Des de llavors, hem anat afegint centenars de documents addicionals a aquestes idees bàsiques. Així doncs, moltes de les aplicacions de les quals disfrutem avui en dia no estaven contemplades en la creació original. Potser jo tinc el mèrit d´haver creat uns fonaments sòlids, però tots els serveis i utilitats posteriors no les he pas creat jo. De fet, moltes d´elles mai me les hagués pogut ni tan sols imaginar.

Internet ja ha explotat totes les seves possibilitats?

No. Jo crec que el futur de la xarxa encara va molt més enllà.

La societat global (governs, bancs, economia...) no podria sobreviure sense Internet. Això no fa una mica de por?

Una mica, i espero que millorem en matèria de seguretat i privacitat abans que no passi alguna cosa realment espantosa en aquest sentit.

Milions de persones arreu del món no tenen un accés lliure a Internet. Hi ha alguna manera de superar la fractura digital?

Avui en dia hi ha gairebé tants telèfons mòbils com persones, i els telèfons intel·ligents per menys de cent euros ja són una realitat. Per tant, jo crec que la majoria de gent tindrà accés a Internet via telèfons mòbils de baix cost en un període d´entre tres i cinc anys, amb una creixent ubiqüitat després d´això.

L´Internet d´aquí a vint anys serà molt diferent de com és ara?

Això penso. En els països desenvolupats, estarà tan estès com la mateixa electricitat.

Què pensa de Wikileaks?

L´organització sembla una mica estranya, però la veritat és que els governs tenen massa secrets.

Internet ajuda a construir una societat més oberta i democràtica, o al contrari, contribueix a mantenir més secrets?

Fins ara, crec que Internet ha estat més efectiu traient secrets a la llum que no pas guardant-los. I això, certament, no ha ajudat gens a preservar la privacitat personal. Per tant, crec que tothom s´hauria de comprometre a defensar els drets individuals davant dels governs, les companyies multinacionals i altres grans organitzacions similars.