Té 21 anys. Va néixer al Marroc, però viu des dels tres anys a Roses, on va estudiar a l´escola Jaume Vicens Vives i a l´institut Illa de Rodes. És tècnic en turisme i se´l pot trobar darrera el taulell de l´Oficina de Turisme de Roses. Fins aquí, tot normal. El que fa extraordinari a Mohamed El Amrani és que amb només disset anys va crear la Xarxa de Convivència de Roses, que des de fa cinc anys treballa per facilitar la convivència i la cohesió social entre els joves d´origen estranger. També ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, plataformes que considera bàsiques per a poder denunciar injustícies. Tot plegat li ha valgut el Premi Fundació Príncep de Girona Social 2014. És el primer gironí que aconsegueix un d´aquests guardons.

El Amrani és conscient que el seu origen li ha donat una especial sensibilitat de cara als problemes que poden tenir els joves migrants. «M´ha permès veure el món des de dues perspectives totalment diferents. La majoria de joves amb qui treballem són d´origen migrant, i això em permet entendre´ls. Entenc el procés que han fet, perquè és el mateix que vaig fer jo. I quan es dissenyen accions per ajudar-los, es fa des del coneixement directe», explica. «Es crea una relació propera i de confiança. Ells saben que vull ajudar-los i no instruir-los. S´emirallen en mi i jo en ells», afegeix.

La Xarxa de Convivència de Roses parteix de la base que alguns dels problemes dels joves a la vila podrien ser greus en el futur, però si es fa una bona prevenció poden tenir una solució ràpida i positiva per a la societat. Per exemple, una de les primeres qüestions en què van intervenir va ser en el fet que els joves saltaven als patis de les escoles i instituts quan acabaven les classes per tal de poder jugar a futbol. Gràcies a la intervenció de la Xarxa, van aconseguir que l´Ajuntament els cedís un espai sota la supervisió d´un monitor, on encara juguen. Des de llavors, ja no han tornat a saltar als patis de les escoles. Però això no és tot. «Aquest procés també ens permet accedir als joves, saber quins sóns els seus problemes i quins programes són els més adequats a les seves necessitats», explica El Amrani.

I és que, per a la Xarxa, no es tracta només de treballar per la cohesió i la convivència, sinó que el més important és fer-ho des d´una perspectiva integral. «Volem treballar la convivència sense importar la procedència de la persona, sinó la seva història personal i veure què pot aportar de positiu al nostre entorn», assenyala el premi Príncep de Girona. Per això, l´entitat treballa en vuit àmbits diferents, que van des de la cultura fins a l´atenció jurídica i psicològica. «Tots generen projectes pel seu compte, però sempre seguint una filosofia integral», afegeix.

El Amrani es mostra molt satisfet amb el premi rebut no per vanitat personal, sinó per les portes que sap que li obrirà. Especialment perquè, a causa de la seva joventut, en alguns casos li ha costat fer-se escoltar. «El premi m´ajudarà a inspirar confiança a l´hora de buscar finançament, difondre la iniciativa... Quan has d´anar a buscar avals i suports, és un signe de prestigi», indica. També és conscient que el seu premi representa a molts altres gironins que treballen en el mateix sentit. «He guanyat jo el premi però ho podria haver fet qualsevol altre, perquè hi ha molts gironins treballant de forma discreta i constant als seus barris i pobles», subratlla.

Mentrestant, continuarà també amb la seva tasca com a comunicador, amb l´objectiu de difondre el món que l´envolta a través dels mitjans. Actualment és locutor a Ràdio 4, en un programa que té precisament l´bjectiu de descobrir joves que lideren iniciatives socials a Catalunya. «La comunicació és la primera eina per poder mostrar injustícies. Ens permet no quedar-nos només en la teoria sinó induir la gent a la pràctica, a recuperar el significat de ciutadania en el sentit de lluita pel bé comú i preocupació pels altres», assenyala.

Malgrat tota la feina feta, la joventut d´El Amrani fa que tingui molts plans de futur. Els més immediats estan relacionats amb la cooperació internacional. «Hi ha societats subdesenvolupades que no dónen importància als joves, es passa de nen a adult i se salten aquesta etapa de creixement personal. M´agradaria poder treballar en aquest sentit», conclou.