Com s´explica l´èxit de Sharable en una societat cada cop més individualista?

Jo crec que no ens estem tornant més individualistes, tot i que tampoc estem reculant a la idea premoderna de comunitat. En lloc d´això, una nova humanitat està emergent. El sociòleg americà Barry Wellman ho anomena «individualisme en xarxa». És la idea que tots ens estem convertint en més individualistes i més connectats a la vegada. I les peces més fonamentals de la nostra societat -famílies i grups- estan essent reemplaçats per xarxes de treball. Com tot, això no és bo ni dolent, però el canvi, si es reconeix prou àmpliament i s´actua en conseqüència, pot ser molt útil en l´àmbit social. Jo ja veig un nou sistema de valors de treball que inclou igualtat, obertura, autenticitat i col·laboració entre companys. Això és un canvi potencial que tot just està naixent. Necessitem coratge i connectar amb aquest canvi com a persones individuals i també com a societat. Per això existeix Sharable.net. És una guia i un esperó. Els humans, ara mateix, tenim un control de la nostra evolució que mai havíem tingut abans. Ens podem convertir en quelcom meravellós.

Compartir és una porta oberta al canvi social?

Sí. L´economia col·laborativa interromp la història neoliberal sobre el que significa la bona vida. En lloc de comprar, competir per aconseguir un bon estatus i treure el màxim de recursos possibles tant naturals com socials, explica una història totalment diferent. La nova història diu que compartir, col·laborar i contribuir al bé comú és el camí cap a la bona vida. I aquesta nova història té l´avantatge que és veritat. La ciència confirma els beneficis que té per a la salut una vida plena de propòsits, generositat i bones relacions humanes.

El concepte de «compartir» a vegades es relaciona amb «pobresa» o «falta d recursos». És així?

Als Estats Units, no. L´economia col·laborativa és un fenomen creat i format bàsicament per americans blancs i de classe mitjana, almenys per ara. De fet, una crítica que se li fa sovint és que no serveix a aquells que més la necessiten. Jo crec que el fet que sigui quelcom relacionat amb la classe mitjana i blanca és el que fa que se´n parli tant als Estats Units. És l´evidència que el somni americà està canviant radicalment. Aquells que en dècades recents van malbaratar i van participar en una orgia de consumisme hauran de canviar de direcció.

Molts joves utilitzen xarxes socials com Facebook, Whatsapp o Twitter gairebé des de que eren nens. Els serà més fàcil pujar al carro de l´economia col·laborativa?

Sí, i tant. La Generació Y és la primera que ha crescut amb Internet. Tendeixen a veure el món a través de la cultura de la xarxa, que premia el compartir i la col·laboració. I les plataformes col·laboratives funcionen, en gran mesura, com els mitjans socials. Utilitzen el mateix llenguatge, de manera que compartir un vídeo pot ser una experiència similar a compartir un cotxe o un sofà. En realitat, un dels reptes de la joventut és aprendre què hauria i què no s´hauria de compartir, ja que actualment és molt fàcil compartir-ho tot. Històries sobre «compartir massa» s´estan convertint en part de la nostra cultura.

Es pot compartir tot? O hi ha límits?

De fet, ja es comparteix tot. Vivim en un univers profundament connectat. Però a la pràctica, no tot hauria de compartir-se, especialment allò que fa referència a la privacitat, drets humans i salut.

L´economia col·laborativa està creixent ràpidament. Ja no hi ha marxa enrere?

Sí, i això és positiu. L´hiperconsumisme i el capitalisme estan morts, és una economia suïcida. Estem en un moment de «compartir o morir» com a civilització global, i de fet aquest és el títol del nostre llibre que hem escrit parlant d´aquest canvi.

Suposo que deixar la vida com a treballador d´una gran companyia va ser arriscat. Algun penediment?

Cap ni un. No podia sentir-me totalment realitzat com a ésser humà en aquell context. En aquest sentit, no va ser cap risc. El risc més gran era viure com un zombie, i després haver de penedir-me´n quan fos vell. Vull morir amb el sabor de la victòria als meus llavis. I poder fer una gran festa!

Ha rebut alguna queixa de grans companyies en contra de la seva política d´economia col·laborativa?

No, al contrari: hi estan molt interessades. Hi veuen un risc i una oportunitat. Volen fer-hi negoci, però això no és cosa meva. Les empreses evolucionen, i tal com les coneixem avui, acabaran desapareixent. Hi ha una cosa nova que està emergent: les «empreses conjuntes», on les decisions i la propietat es descentralitzen radicalment utilitzant les xarxes tecnològiques. Això ofereix l´oportunitat de fer un veritable canvi si juguem bé les nostres cartes.