· FÒRUM IMPULSA · Elizabeth Marincola

«Si la ciència és vàlida, apropiada i útil, publiquem qualsevol article»

«Quan Internet es va començar a desenvolupar, ens vam adonar que era una oportunitat per oferir comunicació científica, de manera que els editors tradicionals deixessin de tenir tot el control sobre aquest tipus d´informació»

28.06.2014 | 06:30

D´on va sorgir la idea de PLOS?
Tothom coneix con funcionen les publicacions científiques, però ja feia molt de temps que el sector admetia que aquest vell sistema no era just per a ningú: ni per als científics ni per als lectors que pagaven per poder-les llegir. Permetia als editors científics tradicionals controlar la informació científica i també les carreres dels científics d´una forma desproporcionada. Per això, quan Internet es va començar a desenvolupar, ens vam adonar que era una oportunitat per oferir comunicació científica, de manera que els editors tradicionals deixessin de tenir tot el control sobre aquest tipus d´informació. Tothom estava d´acord que que hauria de ser així, però no no hi havia cap editor que oferís aquesta oportunitat. Per això, els propis científics van decidir que serien ells mateixos els que publicarien els continguts científics, de manera que els editors tradicionals deixessin de tenir el control sobre els seus continguts.

Veig quins són els beneficis per als lectors... però, quins beneficis s´emporten els científics?
Un és que la resta d´investigadors i lectors tenen accés al contingut, i això és bo per als científics, perquè tots volen que la resta de col·legues coneguin la seva feina. Així els poden preguntar, utilitzar els seus arguments, citar-los en nous articles... A més, també és bo perquè PLOS no només permet l'accés a la recerca, sinó també reutilitzar-la. La gent pot agafar les dades que hi troba i utilitzar-les per a nous treballs, agafar continguts per a fer classes... Finalment, és molt millor per als científics perquè poden tenir més control sobre quines dades són accessibles a tota la comunitat i això els dóna més control sobre la seva carrera. No depenen dels editors tradicionals.

Reben molts articles per a ser publicats, o encara són poc coneguts?
Rebem una quantitat enorme d´articles, i cada cop creix més. Tenim set edicions de PLOS: medicina, biologia, etc. Però l´edició principal de PLOS, anomenada ONE, va publicar, divendres passat, el seu número 100.000. I tot just vam començar l´any 2007.

Han de fer molta selecció d´articles?
Sí. En aquest sentit, funcionem d´una forma similar a la publicació impresa tradicional. Som molt selectius, com ho poden ser altres revistes com Nature. La única excepció és PLOS ONE, que es va crear sota una premissa diferent: si la ciència és vàlida, apropiada i útil, publiquem qualsevol article. Només deixem de banda aquells que són directament dolents. Així, PLOS ONE publica molts més articles que qualsevol altra de les nostres plataformes.

D´on treuen el finançament?
Cobrem una taxa per a processar cada article, i quan un és acceptat per a publicar ens paguen a PLOS una quota única. No depèn de la llargada de l´article, ni del nombre d´imatges... Només una quota fixa per cada article. En realitat no és gens car, però com que publiquem tants articles, així és com aconseguim finançar-nos. A més, la nostra filosofia és que ningú dels països menys desenvolupats del món es quedi sense poder publicar per falta de diners. Si véns d´un dels set països més pobres del món, automàticament no pagues. A més, si ets de qualsevol país del món, dels Estats Units o d´on sigui, i no tens prou diners per a publicar, pots demanar que t´eximeixi de la taxa. Al voltant del 7% dels nostres articles es publiquen gratuïtament cada any.

Vostès treballen en el camp de la ciència. Aquest sistema també és aplicable a altres camps, com per exemple la literatura o l´art?
Ho és, però les consideracions, en cada cas són diferents. En teoria, aquest sistema es podria reproduir en qualsevol camp, però una cosa que afecta als científics és que els descobriments es mouen molt ràpid. Això fa que publicar per Internet sigui molt útil per la seva rapidesa, perquè no pots esperar un any o dos a què el contingut estigui disponible. Potser en el món de les arts pots esperar una mica més. Però en el món de la ciència, si no ho publiques ràpidament, no serveix per a res. Per tant, la naturalesa mateixa de la ciència ha portat a què sigui millor aquesta publicació oberta i online, però també s´estan fent esforços en altres àrees.

Creu que que aquesta accés obert a la informació ja no té marxa enrera?
Per suposat. Bé, només Déu sap què passarà, però jo crec que això es convertirà en el sistema de publicació estàndard, perquè cada cop hi ha més científics implicats i que hi volen publicar. Fins i tot els editors tradicionals estan començant a oferir algun tipus d´accés obert. Les coses, definitivament, estan canviant, i crec que l´accés obert es convertirà en el nou sistema estàndard de publicació en... bé, no vull arriscar-me a dir en quants anys, però probablement en poc temps.

Enllaços recomanats: Premis cinema