A l'avançada edat de noranta nou anys ens ha deixat el bon amic Valerià Simón Gonzàlez. Una llarga vida d' activitat, de treball, de penalitats i de lluita per obrir-se camí en els temps difícils en què hagué d' endegar la seva tasca professional. Nascut en el si d' una família modesta, els seus estudis de batxillerat a l' Institut de Girona i a la Universitat de Barcelona els pogué cursar gràcies a la seva intel·ligència privilegiada al seu esforç i a la seva tenacitat en l'estudi. Obtinguda la llicenciatura en Dret, amb premi extraordinari de fi de carrera, es preparà per l'exercici de l' advocacia en un acreditat bufet gironí, en vistes a obrir el seu propi despatx i dedicar-se plenament al que era el seu objectiu i el seu programa de futur. Però la guerra del trenta-sis i la llarga postguerra desbarataren els seus plans. La seva lleva va ser de les primeres que mobilitzaren. I acabada la guerra, després d'un breu període que semblava propici per normalitzar la vida i el treball, una nova mobilització el portà a passar una llarga temporada, primer a Boltanya, en ple Pirineu, i posteriorment en l'aridesa del Marroc. Lliure finalment de les obligacions militars, pogué reemprendre la seva activitat professional. Però els anys transcorreguts no havien passat en va. I els nous temps eren de dificultats, de penúria i de restriccions. En lloc de poder obrir el seu bufet professional hagué d' acollir-se a l'administració pública per tal de poder sobreviure. En tots els llocs de treball on desenvolupà la seva activitat fou reconeguda la seva vàlua i la seva professionalitat. Però a aquest reconeixement no es corresponia la retribució que rebia.

Durant uns anys ocupà el càrrec d' administrador del periòdic local Los Sitios. El periòdic podia sortir cada dia gràcies als esforços dels que hi tenien responsabilitats i especialment de l'adminitrador. Dificultats per proveir-se de paper. Pressupost ajustadíssim, per no dir misèrrim. Dedicació molt superior als sous. Però malgrat tot cada matí el diari estava a disposició dels gironins.

A més de portar l'administració, també publicava articles i cròniques. Unes vegades firmades amb el seu nom i cognom, i altres amb els pseudònims Vale i Riano, amb els que, evidentment, no amagava pas la seva personalitat. La seva relació d'amistat amb els components de l'equip de Hoquei sobre Patins, motivaren que s'encarregués de les cròniques de l'actuació d'aquells esportistes gironins, en uns moments en què el Hoquei gironí estava en el més alt nivell.

En Valerià era un home de fe, un cristià conseqüent. Com a tal, en els anys de joventut milità en la Congregació Mariana, en la que ocupà la presidència. En el Centre Cultural, del carrer de la Força, que era el local de la Congregació, hi desenrotllà una gran activitat. Allí evidencià les seves dots oratòries i declamatòries, i també destacà com actor teatral en les inoblidables vetllades que s' hi celebraven. Quan no estava permès representar Els Pastorets en la nostra llengua ell s' encarregà de traduir al castellà l'obra que abans de la guerra s' hi representava, amb el títol de La Rosa de Jericó.

També es dedicà a la poesia, tant en català com en castellà, i fou premiat en Certàmens i Jocs Florals.

En Valerià Simón era un ciutadà disposat a servir la societat, sempre que se'l requerí per fer-ho. Va ser regidor i tinent d' alcalde, de l' Ajuntament de Girona, en un temps en què els càrrecs edilicis no eren retribuïts.

També ocupà un càrrec de gran responsabilitat en la política provincial. En totes les seves actuacions quedà provada la seva honestedat, la seva honradesa, la seva desinteressada dedicació.

El seu comportament era incommovible. Tant en les circumstàncies difícils com en les ocasions d'ocupar càrrecs que podien afalagar i temptar a vanar-se i enorgullir-se. Ell sempre va ser el mateix, auster, senzill, servicial, comprensiu, acollidor, planer en el tracte amb tothom.

Ara feia uns anys que estava al marge de tota activitat pública, dedicat a la família, a la lectura i a la producció poètica que no transcendia a l'exterior. Però els que els recordem en els seus temps d' activitat professional i ciutadana hem de reconèixer que amb la seva mort Girona ha perdut un ciutadà exemplar.