Aquesta és la cinquena edició del Fòrum Impulsa. Objectius complerts?

Crec que sí. El Fòrum s'ha convertit en un referent per als joves, i no només els de Girona. Al mateix temps, s'ha vinculat la ciutat a aquest projecte de foment de l'emprenedoria entesa com ho fem a la Fundació: com una actitud davant de qualsevol aspecte professional i personal a la vida, no com un eufemisme d'empresari.

Han aconseguit arribar als joves, que sempre han estat el seu principal "target", o encara els queda molt camí per recórrer?

Queda molt per fer. Un aprèn mentre fa, i en els últims anys hem executat varis projectes a més del Fòrum i els premis, sempre vinculats a joves de diferents perfils i inquietuds. Això ens ha permès aprendre moltíssim, però també ens ha fet adonar de tot el que ens queda per fer. Sobretot, l'esforç ha de ser perquè no siguem els adults els que donem lliçons als joves sobre com han de fer les coses, sinó que construïm una plataforma en la qual ells puguin ser els protagonistes. Tot i això, sempre hem defensat la necessitat de que júniors i sèniors parlin. No es tracta de dir: "Aquí teniu aquesta plataforma" i desentendre-se'n, sinó que és important per als sèniors escoltar què està passant, en quin context viuen els joves, quines són les seves inquietuds, necessitats.... I per als joves, l'experiència de professionals de molt temps també és vàlida.

En aquesta edició es presentaran diverses propostes de col·laboració ciutadana i economia col·laborativa. La societat va en aquesta direcció?

Fent aquest exercici d'escoltar els joves ens hem trobat que aquest és el seu horitzó, és la manera que tenen de fer. Això passa no només en aspectes de consum col·laboratiu, sinó també en innovació i coneixement. Wikipedia és un exponent d'això, però també és molt interessant el que fa PLOS Magazine, que és donar la volta al tema de les revistes científiques. Normalment, les revistes les pots llegir si pagues una suscripció. PLOS què fa? Qui paga és qui publica: per exemple, un grup consolidat que té fons per fer recerca i a qui pagar per publicar no li representa res. Després, en canvi, la revista està oberta a tothom. Hi ha molta gent que no pot pagar-se una suscripció però que l'interessa la recerca. Per tant, això és donar-li la volta al sistema.

Entre els premiats hi haurà, per primer cop, gent de les comarques gironines. És significatiu?

Sí, en Mohamed El Amrani. Estem molt contents amb aquest premi, perquè comparteix molts valors de la Fundació. És un noi nascut a Marroc però que viu a Roses des de petit, i és un emprenedor social. Aprofita el fet que es diu Mohamed, que ha nascut a Marroc i que els seus pares van emigrar a Roses, per posar en marxa una sèrie de projectes d'integració social que segurament una persona que es digués Jordi i que hagués nascut a Girona no podria fer. Primer perquè no tindria la mateixa sensibilitat, però també perquè les persones amb qui tracta no serien les mateixes. També és emprenedor en comunicació, ja que té un programa de ràdio. Amb els premis, el dia 26 celebrem el talent individual i el 27 el col·lectiu. Volem donar visibilitat a joves normals que fan coses extraordinàries. Ens fixem en el talent individual però no des del punt de vista negatiu, sinó per fer-lo aflorar i que la gent s'adoni que en aquest país hi ha gent que val molt.

Salvant les distàncies amb els premis Príncep d'Astúries, creu que els premis Príncep de Girona tenen un reconeixement prou ampli a nivell d'Estat?

Sí. Sobretot des de l'any passat, que vam canviar l'esquema: abans fèiem el Fòrum durant el dia i al final donàvem els premis. Ara fem els premis el dia anterior, o sigui que tenen molta més visibilitat. Lògicament, no és el mateix donar-li un premi a en Bob Dylan que a una persona que comença, tot i que hagi demostrat coses. Jo espero algun dels que ara hem premiat pugui ser premi Príncep d'Astúries d'aquí a 30 o 40 anys.

Enguany també es faran molts actes oberts, tant a bars com a la Casa de la Cultura. Fins ara no hi ha hagut prou implicació ciutadana amb el Fòrum?

El que passa és que el Fòrum dura tot el dia, i no tothom té disponibilitat per passar-se un matí o tot un dia allà. Per tant, vam pensar en fer activitats que fossin més flexibles. Primer, fer-les a llocs més accessibles per a la gent de Girona, com la plaça Independència o la Casa de la Cultura, i segon, que requereixin menys disposició de temps. Per exemple, els "close encounters" duren una hora. Volem que gent que potser ho seguia per streaming tingui l'oportunitat d'apropar-se a participar en un format més íntim. I això també serveix perquè els joves assagin una mica el networking. En un entorn reduït de deu persones, la comunicació és més fluïda.

Conceptes com "networking" o "societat col·laborativa" sembla que, aquí Catalunya, encara no s'apliquen gaire...

Sí, però a Europa Déu n'hi do el que es fa. Per exemple, l'Antonin Léonard arrossega molta gent. I OuiShare, a Espanya, té molt predicament. És un fenomen claríssim que aquí ja comença a prendre volada.