o és un raça, ni una ètnia determinada, ni necessàriament és un estat; no es tracta d'una llengua comuna, ni d'una religió majoritària, una nació és un concepte vinculat a la memòria i a la voluntat d'un poble. Una nació és un llegat de records i la decissió de seguir valorant en comú aquesta herència. Una nació és passat, present i futur, és la constatació d'haver fets grans coses junts i de voler continuar-les fent.

Una nació és una delicada decantació de substàncies molt variades, és un organisme viu, que es modifica subtilment a mesura que va creixent. Una nació és una comunitat d'individus que, en funció d'un pòsit cultural determinat i d'una estructura econòmica comuna, teixeixen al seu voltant uns vincles indissolubles, fins i tot més enllà o indiferenciadament del territori al qual es vinculen.

El nacionalisme sol ser un subproducte de la nació, consisteix a erigir la nació com un absolut. Tot s'hi ha de sotmetre: el dret, la moral, la política... El nacionalisme és fonamentalment antidemocràtic, de la mateixa manera que ho és la monarquia. Si la nació és un absolut ja no depèn del poble sinó que el poble depèn de la nació. Per aquesta raó el nacionalisme gairebé sempre és xenòfob. El nacionalisme és una mena de patriotisme, però exagerat.

No s'ha de confondre nacionalisme amb independentisme. Qualsevol nació sempre acaba volent-se dotar d'unes estructures d'estat i en aquest camí és en el que estem.

Al nostre país sempre hem perdonat el nacionalisme com un mal menor o com un mal necessari, ara ja seria hora de començar a bandejar-lo definitivament del nostre vocabulari i posar-lo en el cubell de les ideologies caduques.