els ritmes po(è/lí)tics de la ciutat

22.09.2013 | 06:30
els ritmes po(è/lí)tics de la ciutat
els ritmes po(è/lí)tics de la ciutat

"Té un problema, l'alcalde, perquè en el guaret de les tardes del curs es forjarà la generació dels nens de carrer, la dels nens de la migdiada i la dels nens de l'ordinador. I té un greu problema perquè s'anirà descobrint tota una generació de nois i noies malnodrits, desdinats i deixats de la mà de Déu".

Girona a l'estiu mediterraneja de dalt a baix, amb tons i colors aquosos i solars. El batec dels carrers és tan lent que a cada pas es pot compondre una postal. No passa res; no hi ha ningú. El ritme de la ciutat és calmós, i és tranquil, i s'enganxa a la pell, que s'amara de suor, que es vesteix de mandra, que s'encomana a tots els gironins... Fins i tot l'alcalde estiueja.
Però, com cada any, en vigílies de la Diada, el ritme de Girona es transforma: s'accelera, s'omple, s'expandeix, s'ocupa. Al retorn de vacances -a contracor, per Tutatis!- d'una massa ingent de gironins i gironines, s'hi afegeix l'inici d'un nou curs escolar i la tornada a les aules de milers d'estudiants. El clapit de les artèries urbanes es fa més ràpid, més viu, més sonor, més lluminós. Girona entra a la tardor amb el cor taquicàrdic i els pulmons panteixant. Entre aquesta setmana i la vinent, acabarà d'engegar tota la maquinària escolar de la ciutat: escoles, instituts i universitats. Els deu mil fills de la UdG generaran energia i negoci en pisos, residències, bars i botigues. S'ompliran els busos i es buidaran les estacions de la Girocleta. Als pisos morts durant el parèntesi estival s'hi tornarà a sentir la remor de la joventut, que és el més semblant al soroll de la vida. Per cada silenci, es donaran tres esgarips.
Als instituts de Girona, milers de joves i adolescents malden ja des d'aquesta setmana per guanyar-se un títol i un aprenentatge bàsic. A les escoles, caganius i bordegassos aprenen que a la tardor Girona té forma i té vida de castanya. Uns i altres, en hores de trànsit cap als centres i les cases, espesseeixen d'humanes formes carrers i places. La bonior de la ciutat és alegre i ho serà fins passat Fires, quan la segona tardor, la que despulla els arbres de la Devesa i duu la ciutat a les portes de l'hivern, manllevarà a les ànimes tota vivor i n'estamordirà els sentits.
Justament a compte dels estudiants de secundària, l'alcalde de la ciutat té quatre greus problemes; un per cada estació. Gràcies als seus propis companys de partit -que, per lleugeresa, descurança o voluntat política, toleren i permeten que el gremi de professors, sense aval ni consulta, i fins i tot en contra d'algunes veus pedagògiques, s'arregli els horaris per només treballar de matins-, els nois i noies en edat d'aprofitar el temps se la campen per la ciutat o s'endropeixen davant l'ordinador totes les tardes de l'any, faci fred o calor, sigui quin sigui el ritme de la ciutat.
Té un problema, l'alcalde, perquè en el guaret de les tardes del curs es forjarà la generació dels nens de carrer, la dels nens de la migdiada i la dels nens de l'ordinador. I té un greu problema perquè s'anirà descobrint tota una generació de nois i noies malnodrits, desdinats i deixats de la mà de Déu. La jornada intensiva, en l'excusa preferida del gremi de professionals, ha de permetre que els joves aprofitin les tardes. En els barris on la bossa no sona, és de manual carregar el mort als ajuntaments. Jo de l'alcalde no m'ho prendria pas a la lleugera. No fos cas que, retallats pels seus companys també, recursos i ajuts als barris, augmentessin exponencialment bretolades, robatoris, aldarulls i gresques. Al temps.

Enllaços recomanats: Premis cinema