Per qüestió d'unes desavinences contractuals, s'ha sabut que un jugador del Girona FC, de Segona Divisió, un jugador de la casa i, de moment, amb poca presència als partits de lliga, cobra 60.000 euros l'any.

En efecte, aquest jugador cobra 5.000 euros al mes de manera fixa. Les primes van a part. Té vint-i-escaig d'anys i li paguen aquesta quantitat per jugar a futbol.

Un servidor que ha estudiat 6 anys de batxillerat, 1 de COU i 5 d'universitat, que ha tret unes oposicions públiques, que fa 34 anys que té la responsabilitat d'ensenyar nois i noies d'entre 12 i 18 anys, en cobra 2.400 treballant de dilluns a divendres un total de 37,5 hores.

Un aprenent de cuiner en un restaurant de luxe de la Costa Brava pot arribar a cobrar 1.300 euros, amb jornades de 10 hores. Si hem de fer cas al portal d'Internet especialitzat en comparacions de salaris tusalario.es, aquests són alguns sous al nostre país de gent amb 10 anys d'antiguitat: carter, 1.500; infermer d'ambulància, 1.900; pintor, 1.750; botiguera de roba, 1.400; mecànic de cotxes, 1.800... De dret a llei, aquests són els salaris que haurien de ser. A l'empara de la crisi i amb l'aquiescència dels polítics de torn, l'empresariat ha ressetejat el mercat laboral i ha entronitzat el cacacontracte: un contracte temporal amb emoluments entre 645 i 1.000 euros.

Sigui com sigui, la distància entre els sous que cobren, no ja jugadors del Girona -que "dintre de tot" perceben salaris minsos-, sinó jugadors de futbol professional en equips de primera i la immensa majoria del poble, és d'escàndol. El futbol s'ha convertit en un monstre, en una immensa bombolla d'interessos i negocis que hauria de rebre la censura i el rebuig de la ciutadania.

Algú pot pensar que escric aquest article pensant en Bale i els 100 milions que en pagarà el Madrid -una autèntica immoralitat-; però no m'oblido dels 60 que ha pagat el Barça per Neymar -una altra immoralitat-; ni dels 66.000 euros al mes dels capitans de l'Espanyol...

Punxar la bombolla del futbol és quasi impossible. La raó és evident: els qui remenen les cireres i estan fent pagar -amb l'inestimable ajuda dels polítics- la crisi al poble ens entretenen, distreuen, atrapen i alienen amb futbol, perquè ningú no pensi gaire en protestes ni revoltes. Com al circ romà. Dos mil anys de drets socials perduts gràcies al futbol.