Carles Ribas

´L´esperança de vida del viaducte en aquests moments és llarguíssima´

30.08.2013 | 06:30
´L´esperança de vida del viaducte en aquests moments és llarguíssima´
´L´esperança de vida del viaducte en aquests moments és llarguíssima´

Regidor d'Urbanisme i del projecte ferroviari de l'Ajuntament de Girona. Les obres del parc Central han conviscut amb retards, protestes i amb unes inversions estatals que han quedat en falses promeses. La situació actual, que no preveu el soterrament del tren convencional com s'havia estipulat en un principi, ha cedit el protagonisme a convidats poc esperats. Un d'ells, el viaducte.

Un document intern d'Adif publicat per Diari de Girona dimecres passat certificava que l'empresa estatal no soterrarà el tren convencional a la ciutat. Amb aquesta decisió, el Ministeri de Foment s'estalvia 460,3 milions d'euros en deixar de construir els dos túnels pendents i l'edifici de l'estació definitiva.

Com valora l'actitud d'Adif?
El soterrament del tren era una necessitat per Girona, però s'ha prioritzat l'oportunitat que representa l'arribada del TAV perquè es tracta d'una política general a tot l'Estat espanyol. Ara bé, també han de valorar quin és el principal valor que s'aporta amb aquesta mesura. Aquesta oportunitat, vista des dels ulls dels afectats, sempre serà molt menor tenint en compte el sofriment que han tingut durant tot aquest temps.
Adif ha tingut poc en compte la necessitat, doncs.
Han donat prioritat a l'oportunitat dient que ens han fet arribar el TAV a Girona. I sí, evidentment que es tracta d'una oportunitat, però a l'altra part de la balança també hi ha el sacrifici dels negocis i de les persones que han estat aquí. Una balança que no està equilibrada. Ara, ells tenen l'ocasió de compensar-ho fent totes les obres de reposició que calguin i indemnitzant tot aquell mal que s'ha comès per la tardança i per la no execució de la totalitat del projecte.
La negativa al soterrament també ha significat una oportunitat per al viaducte. La seva esperança de vida és llarga?
L'esperança de vida del viaducte en aquests moments és llarguíssima, sí. Ara per ara, fins l'any 2018 no es plantegen fer cap altra inversió. A partir d'aquí, crec que la seva funcionalitat pot durar molt temps.
La seva operativitat requereix que la infraestructura estigui en bon estat.
En aquests moments està en bon estat, els informes d'Adif així ho diuen. Ara bé, una estructura d'aquestes característiques té uns anys de vida i, per tant, necessita un manteniment que suposa un cost. Arribarà el dia que s'haurà de plantejar si cal millorar l'estat del viaducte i fer una intervenció molt acurada que suposarà molts diners, o optar pel soterrament convencional del tren. La tècnica i el temps juga a favor de la ciutat, perquè les obres cada vegada milloren més i, si d'aquí deu anys hi ha aquesta reflexió, potser la tècnica de construcció d'aquells moments serà diferent i permetrà que una tuneladora passi amb més comoditat.
Com pot afectar urbanísticament la presència duradora del viaducte?
Estem parlant d'una barrera física que separa l'est i l'oest de la ciutat. Això genera un problema en la connectivitat de Girona. A partir d'ara, treballarem perquè aquesta infraestructura no sigui un obstacle i hem d'intentar que el viaducte estigui el més alliberat possible. Caldrà insistir i potenciar aquest treball.
Quines seran les primeres línies d'actuació?
Tot i que ara està en bon estat, el que sí que s'hauria d'arreglar són les filtracions d'aigua que es produeixen quan plou. Juntament amb Adif, hem de treballar en aquest espai de sota via en el cas que se li vulgui donar un ús.

Enllaços recomanats: Premis cinema