A la recerca de la precisió perduda

18.08.2013 | 12:37

Al Sr. Pere Plaja, amic de la Bisbal, inquiet i preocupat per la cultura, persona crítica i de ment desperta

"Escorxar" és l'acció de treure la pell dels animals un cop morts. Hi ha gent que es pregunta per què del lloc on es maten els animals en català en diem escorxador i no mataderu. De fet, si s'agafa al peu de la lletra la paraula escorxador, no té cap sentit dur-hi gallines (no s'escorxen: es desplomen), ni porcs (s'escalden).

El primer que cal dir és que cada llengua escull, en virtut de la seva tradició i de la seva percepció de la realitat, una paraula o una altra. El català i el castellà -per raons òbvies de veïnatge- tenim molts termes comuns. I també, naturalment, de diferents: "las gafas" es fixen en el que serveix per subjectar els vidres; "les ulleres", en allò que va a davant dels ulls; "el tenedor", en allò que serveix per subjectar la carn; "la forquilla", en la forma d'una forca petita, etc.

Quatre són les accions que es desenvolupen en un escorxador: matar, escorxar, esbudellar i esquarterar. En castellà: matar, desollar, destripar i descuartizar. Per designar el lloc on es fan totes aquestes accions, el castellà ha optat per "matadero"; el català, per "escorxador". En aquest punt del text, es podria pensar que el català modern ha optat per "escorxador" per distanciar-se de "mataderu", fent ús d'un neologisme que la gent de casa nostra mai ha fet servir. Res més lluny de la realitat.

Anem als diccionaris. El més antic que corre per casa és el Labèrnia, de 1840. La paraula matadero no hi és. En canvi, a l'entrada "escorxador", s'hi llegeix: "Lloch ahont se mata y escorxa'l bestiar pera l'abast del públich". L'any 1932, el Diccionari Pompeu Fabra és inequívoc: "Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar". El Tresor de la Llengua de les Tradicions i de la Cultura Popular de Catalunya d'A. Griera de 1941 diu: "Edifici públic on es fa la matança del bestiar". El Diccionari Català-Valencià-Balear (1930-1962), d'Alcover-Moll escriu: "Edifici o corral on els carnissers maten i escorxen els animals destinats al consum de la població". I s'hi afegeix expressament: "Matadero: castellanisme inadmissible".

En qüestions etimològiques, és imprescindible consultar sempre el mestre Coromines. Al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (1982), s'hi pot llegir: "Escorxar: Llevar la pell, treure el budellam i la pell a un animal, matar-lo". El mateix Coromines hi afegeix: "Aviat surt també com a nom del lloc on maten". I cita un parell de textos antics: "e per ço és vist que fos fet un escorxador comú, en què s'escorxassen totes les carns qui.s vendran en BArchinona, en cert loc" (any 1460); i ja "que algun Carnicer... no gos vendre carns de bou ne de vedell, en gros ne a menut, en lo escorxador ne en casa sua ne en altre loc, sinó en les carniceries públicament (any 1350)".

Per si no n'hi hagués prou, el mestre Coromines fa una aportació personal ben valuosa: "Cap a 1919-20 recordo que a Barcelona tothom deia matadero, i escorxador era mirat com un neologisme purista, si bé llavors escorxador reprengué terreny ràpidament (encara que no tothom abandonà el castellanisme), però, en realitat, entre els qui parlaven millor el fil de la tradició mai no es va tallar ni entre barcelonins".

Per corroborar les paraules de Coromines, he aprofitat el magnífic Servei de Premsa Digitalitzada de l'Ajuntament de Girona, amb 2.300.726 pàgines de diaris gironins, des de 1808 a 2011. El resultat és ben aclaridor. Tal i com diu Coromines, fins a 1934, el castellanisme "matadero" és força més present en premsa que "escorxador". Tanmateix, la paraula catalana es va recuperant i així entre 1934-1938, el castellanisme s'usa només 23 vegades enfront del mot català, que s'usa 51 cops. La desgràcia volgué que la dictadura franquista s'imposés un any després i imposés el castellà. Les dades de la premsa són demolidores de l'estat de la qüestió: entre 1939 i 1975, la paraula "escorxador" surt escrita 9 vegades en tota la premsa; la paraula "matadero", 1.183. Cal afegir-hi retolacions i senyalitzacions en castellà. Heus aquí la raó per la qual hom pensa equivocadament que "matadero" ens és més pròpia que "escorxador".

Enllaços recomanats: Premis cinema