Mercè Sagrera Corbera

´M´imposarà anar a la Processó amb la cara destapada. Serà el meu petit sacrifici´

28.03.2013 | 13:22
Mercè Sagrera.
Mercè Sagrera.

Pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona. Mestra jubilada de 69 anys, nascuda a Caldes de Malavella i veïna de Girona des que tenia deu anys. De dimecres a divendres, lluirà el penó de la confraria des del balcó d'un cinquè pis de la Gran Via de Jaume I.

Per què es va apuntar a la Confraria?
Per devoció. Fa uns 40 anys.
Sempre de vesta. Li sap greu no poder fer de manaia?
No! M'encanta ser vesta.
Però com veu que una dona no pugui ser un dels "armats"?
No sé si anys enrere hi havia hagut "soldades romanes". Però no em semblaria gens bé que una noia ho fes. Farien el ridícul.
Què fa dins la confraria?
Fins que van fer els 50 anys, anava com a vesta normal, a la fila. Però arran de la celebració, la Maria Carme Ribas i Mora va ser escollida com a pendonista i va agafar 50 nens i nenes per caminar enmig dels passos i em va demanar que l'ajudés. Des d'aleshores havia anat amb ella, fins que ho va deixar per motius de salut. Segueixo molt en contacte amb ella, que ho viu molt.
I encara va amb els nens?
Sí! I espero poder tornar-hi l'any vinent. Aquest any no podré pel càrrec que m'han atorgat, perquè el pendonista va en un altre lloc, però l'any vinent hi vull tornar.
Suposo que li fa il·lusió el càrrec i rebre el penó dimecres.
És molt gratificant. Però és molta responsabilitat. Espero no decebre amb cap gest ni amb res i que, en ser dona, em sàpiga comportar com qualsevol altre confrare.
La confraria ha escollit només tres dones com a pendonista.
Em sembla bé que s'escullin dones. I espero que l'any vinent o quan sigui ... per què no una altra senyora? L'únic que m'imposarà serà anar a la processó, aquest any, amb la cara destapada perquè sóc la pendonista. Sóc feliç a la processó, anant amb els nens i amb la cara tapada. És un acte penitent i l'altra gent no n'ha de fer res de si hi vas o no. Però aquest any em toca anar-hi destapada. Serà el meu petit sacrifici.
L'elecció la va sorprendre?
Agraeixo a la junta que m'hagi escollit. No m'ho esperava. Molta gent ho mereix i suposo que m'han triat perquè vaig amb els nens. Però per mi anar-hi no és cap sacrifici. És una alegria. Feia magisteri amb nens de P-5. I m'ho he passat molt bé a classe i a la processó.
Què significa per a vostè la Setmana santa?
És molt gros. És reconèixer el Sant enterrament. Sóc catòlica pràcticant i estic contenta que s'hagi reanimat la processó. Amb això dels nens s'ha anat animant. Uns volen ser manaies i els altres vestes. Molts dels nens que han vingut amb nosaltres ara porten passos o van a la processó com un altre qualsevol.
Assistirà a molts altres actes?
A tots els que pugui. Als oficis de la Catedral i al pregó, per exemple.
I la família segueix la tradició?
Estan apuntats a la confraria. Aquest any el meu marit i el meu nét m'hi acompanyaran. I una persona molt estimada, de vesta: en Pere Masferrer.

Enllaços recomanats: Premis cinema