S'escauen avui dues efemèrides singulars d'ordre mundial de notable rellevància: el Dia Mundial de la Poesia i el Dia Mundial de la Síndrome de Down.

Una de cada mil persones que neixen al món des dels temps més reculats ho fa amb material genètic extra al cromosoma 21. Hi ha, doncs, avui, arreu del planeta, sense distinció de continents ni ètnies, milions d'homes i dones afectats per la Síndrome de Down. Els qui la pateixen tenen disminució del to muscular, rostre pla, ulls inclinats cap amunt, el dit gros del peu més separat de la resta que el comú de la gent, la llengua grossa... Són persones propenses a malalties cardíaques, leucèmies, problemes oculars, dèficits auditius, anomalies intestinals... A començaments del segle XX, l'expectativa de vida de les persones afectades per aquesta síndrome se situava a l'entorn dels 10 anys; avui, el 80% de la gent que la pateix supera els 50 anys. Tanmateix, l'avenç més important de la societat del segle XXI respecte a les persones afectades de Down rau en el grau d'inserció social, laboral i quotidià que es dóna en els països civilitzats. Justament i per això, aquesta crisi no pot de cap manera fer-los perillar els llocs de treball.

Tot i que la Síndrome fou descoberta l'any 1959, la data del 21 de març fou escollida per la Down Syndrome Internacional, a proposta d'Stylianos E. Antonarakis, metge genetista suís, l'any 2006, perquè el dia d'avui (mes 3, dia 21) és significatiu de la triplicació del vint-i-unè cromosoma.

La Conferència General de la UNESCO va proclamar el dia 21 de març "Dia Mundial de la Poesia". La data coincideix amb l'equinocci de primavera. La Unesco manifesta que el principal objectiu d'aquesta acció és sostenir la diversitat dels idiomes a través de l'expressió poètica i d'altra banda, donar suport a la poesia. Al palau Robert de Barcelona, en un acte institucional, Beatriz Ruíz, usuària de la Fundació Catalana Síndrome de Down, serà l'encarregada de llegir en català el poema "Només la Veu" de la poetessa Zoraida Burgos. És un esplèndid poema que en la veu de la Beatriz acompleix avui amb la missió d'evocar les dues efemèrides: "Emmudit el vent,/ inventem el silenci, l'equilibri./ Només la veu, el poema,/ atansa espais oberts, acull el temps/ -arena que sense pietat/ llisca i no es detura-,/ arrela l'instant, tan fràgil./ Només la veu, el poema,/ desxifra la clau, el somni,/ el so profund dels morts,/els signes ara obscurs de la mirada,/ la ferida encesa dels amants,/la vermellor dels núvols/a trenc d'alba,/els contrallums opacs dels paisatges/ i les llunes surant sobre les aigües./ Només la veu, el poema,/dissol els temps dels verbs,/sotmet l'oblit. El vers reté als dits el gest,/el calfred intacte de la pell".