n mana capità, no manen mariners (ni marinerets). El pes polític que encara té, sense càrrecs ni responsabilitats, és de primera categoria. Es basa en l'experiència, en el sentit comú i en un sentit del deure, que sortosament no el deixa mai. L'oportunitat del verb adient, la sensatesa i un punt de messianisme, l'emparen, l'ajuden, l'il·luminen...

A l'Ajuntament de Girona, d'haver de passar per les clavegueres d'una moció de confiança -amb part de l'oposició amb ganes de donar-li suport (perquè Carles Puigdemont ja és un bon alcalde pels moments actuals complicats i de crisi), però callats i en contra per una qüestió de picapunt-, s'ha passat a una aprovació solvent dels pressupostos de la mà dels vots de CiU (10) i de l'abstenció del PSC (7). Gairebé és igual el que la CUP (3) i ICV (2) decideixin. És absolutament folklòric el vot del PP(3). El PSC ha introduït esmenes que poden vendre com a importants per a la ciutat i ha fet valer (ha visualitzat) el seu paper d'oposició amb cara i ulls. CiU ha salvat els mobles sense haver de embrutar-se del tot. I tothom content.

El pacte PSC-CiU és de diumenge passat i la concreció, d'ahir mateix. Feia només tres dies que el Diari de Girona havia publicat: "Nadal creu que la qüestió de confiança que planteja Puigdemont és una mala opció". I en la mateixa notícia s'hi deia que l'exalcalde demanava "un pas endavant", "un pas patriòtic" de l'oposició (inclòs del PSC) per no deixar "la ciutat empantanegada". A ningú no de li pot escapar el pes polític, potent i precís, del Sr. Nadal a Girona. On mana capità, no manen mariners!

La pregunta que toca fer-se avui és la següent: per què Nadal ha fet públics, amb llum i taquígrafs, aquestes opinions i aquests suggeriments? (podia transmetre'ls a uns i altres de mil maneres diferents i discretes). A gran trets, els titulars seran generosos amb tothom i fins i tot algú dirà que finalment s'ha fet possible la sociovergència, el conversocialisme. Però el que de debò llegirà la gent del carrer és tota una altra cosa, una lliçó de política per als autors del pacte: on mana capità, no manen mariners! Que traduït a la pràctica vol dir: per què quedar-nos amb els succedanis, amb les còpies diminutes de l'autèntic cap? "Que torni, en Nadal!; que torni, en Nadal!; que torni, el capità!"

Ara ves, que no s'ho estigui rumiant.