Aparentment aquesta afirmació pot generar certa perplexitat perquè pot semblar que no vull ser responsable dels meus actes. I això és, en certa mesura, veritat. En el tema del reciclatge de materials mitjançant la recollida selectiva només vull ser responsable en la justa mesura. Reciclar no és feina fàcil. Al consumidor se'ns posa molt difícil això de triar els envasos o altres continents de manera clara. A l'altre extrem, l'Administració organitza el tractament dels residus partint de la recollida selectiva que fa la ciutadania. Això, a la pràctica, s'inicia amb la ubicació estratègica de contenidors blaus, grocs, verds i marrons en carrers i places. Girona ha incrementat molt el nombre i tipologia de contenidors. A cada carrer de la ciutat hi ha contenidors de paper i cartró, vidre, rebuig i envasos, coneguts pels seus respectius colors, mides i formes. Això facilita més que mai una recollida selectiva i fer un tractament sostenible. Però encara estem una mica lluny de països avançats. Què generem més? Si ens fixem amb el nombre de contenidors, podríem extreure'n conclusions. El rebuig suposa un contenidor per cada 104 gironins, seguit de l'orgànica (molt més petits) en un per cada 114, els d'envasos un per cada 185 persones, el de paper i cartró un per a cada 220 persones i finalment el de vidre: un contenidor per a cada 376 persones. Normal, si primer és el menjar (rebuig i orgànica) i la resta són més el fruit de la nova economia i del mercat exhuberant (envasos, cartró i vidre). Encara generem massa rebuig. La campanya "envàs on vas" no és especialment afortunada en aquest sentit.

Aquesta campanya sensibilitzadora pel reciclatge ha carregat la responsabilitat sobre l'usuari, el consumidor, com si fos ell el responsable dels envasos i dels seus components. L'èxit publicitari no ha d'amagar un cert fracàs. El seu objectiu no sembla cap altre que fer abaixar els costos del reciclatge dels residus que han creat les mateixes empreses subministradores. Per un costat, hi ha certa llibertat per envasar, i per un altre, hi ha costos de reciclatge que les empreses volen reduir sense canvis en el model d'envasat. És a dir, l'usuari, amb el seu esforç, està facilitant a les empreses el reciclatge dels envasos que ells mateixos creen. Alhora, i amb la barreja dels materials han d'acabar reciclant materials que ells no han generat i que anomenen impropis.

L'administració podria regular millor l'envasatge facilitant que es puguin reciclar unificant composicions. És per això que no puc estar d'acord que el lema final de la campanya publicitària sigui "és la teva responsabilitat". Si són tres els responsables, les empreses, l'administració i els usuaris, millor seria parlar de "responsabilitat compartida". Només així sóc responsable, som responsables, en la part que ens pertoca, sense més. Seria d'agrair que tot plegat es fes més fàcil, més entenedor i més just.