Estudi de la UdG

Una tesi reivindica noves taxes per protegir la costa

Josep M. Aguirre defensa que Catalunya tingui una llei propia per gestionar el litoral

13.03.2013 | 00:48

Crear mecanismes legals que puguin esmorteir a Catalunya els efectes de la nova llei de costes que impulsa el Govern central, disposar d'un nou règim fiscal que permeti noves taxes per destinar-les a la protecció del medi ambient i defensar que el Parlament aprovi una llei pròpia per al litoral català. El professor de Dret Administratiu en la facultat de Turisme de l'UdG, Josep Maria Aguirre, va obtenir un doctorat cum laude amb la tesi "El règim jurídic del litoral català" i apunta aquestes possibles solucions. El doctor universitari va estudiar la legislació espanyola -tant l'estatal com l'autonòmica- i la va comparar amb la normativa italiana, francesa i dels Estats Units. Segons la tesi doctoral, veient "el greu problema de finançament que tenen els municipis turístics -majoritàriament costaners-, el programa d'incentius econòmics o desincentius podria estar justament condicionat al desenvolupament de polítiques efectives de protecció del litoral per part" els ajuntaments.

Segons argumenta Aguirre "els reptes que encara avui planteja l'ordenació del litoral català no s'han resolt amb l'aprovació dels plans directors urbanístics del sistema costaner (que no regulen ni el sòl urbà, ni el domini públic maritimoterrestre) ni tampoc amb el simple traspàs de competències de l'Administració de l'Estat a la Generalitat (que s'han vist condicionades per la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut". Assegura que la nova llei de costes que prepara el Govern central.

El nou doctor de la universitat de Girona assegura que "l'actual concepció del litoral, segmentat en funció d'un mapa competencial complex, contradiu l'esperit i el text de les recomanacions europees "sobre l'aplicació de la gestió integrada de les zones costaneres a Europa". La Unió Europea defensa "justament l'adopció d'un planejament estratègic basat en la gestió integrada amb el suport i la participació de totes les instàncies administratives competents a escala estatal, regional i local".

Trobar l'encaix

En aquest sentit considera que cal "trobar un nou encaix en la concurrència de competències al litoral català a través d'un model de gestió integrada de l'espai costaner amb la Generalitat com administració de referència i un major protagonisme dels ajuntaments".

Segons manté el doctor en Dret, "la nova Llei d'ordenació del litoral català no requereix la reforma de la llei de costes ni afecta tampoc la validesa d'aquesta norma i el Reglament de la Llei de costes per a la resta del territori estatal".

Aguirre considera que la llei de costes de 1988 va ser "revolucionària" però "insuficient" però "per la seva uniformitat a l'hora de regular els 7.800 quilòmetres de costa de tot l'Estat i mars tan diferents com el Cantàbric o el Mediterrani; pel seu règim transitori massa ampli, o senzillament per la poca rigorositat en l'aplicació de les seves disposicions al llarg dels darrers 24 anys".

Aguirre recorda que davant aquestes dificultats i "com a conseqüència d'un augment de la sensibilitat social per la protecció del litoral al llarg de la dècada passada" per protegir el litoral cada Comunitat Autonoma van impulsar l'articulació de plans i polítiques propis". Malgrat que a Cataunya, Aguirre considera que els dos Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC) han servit per protegir molts espais, encar no s'han resolt aspectes importants. Així apunta la necessitat d'"articular nous instruments d'ordenació i gestió de l'espai litoral a través d'un tercer PDUSC que incorporés disposicions específiques pel que fa al domini públic maritimoterrestre". Considera que l'espai públic no ha quedat suficientment protegit i que moltes decisions es prenen de manera arbitrària.

El professor de Dret Administratiu Josep Maria Aguirre, afirma que a més de protegir el litoral amb noves normatives, la Generalitat hauria de poder dotar-se d'un "règim econòmic i financer propi del domini públic maritimoterrestre català i una nova política fiscal que permeti desenvolupar polítiques més ambicioses en l'ordenació del litoral".

Els cànons de l'Estat

Aguirre recorda que "els cànons per la utilització o l'aprofitament del domini públic maritimoterrestre, que se'ls reserva l'Estat -tant pel que fa a la capacitat per fixar-ne l'import com pel que fa a la seva recaptació". Per això afegeix que "amb l'estructura actual, la Generalitat recapta algunes taxes vinculades a la tramitació d'expedients administratius de concessions i d'autoritzacions en ?domini públic maritimoterrestre, però no participa a priori dels ingressos dels cànons d'aprofitaments del domini públic, que són per a l'Estat, ni tampoc dels que es deriven de l'explotació de les ?activitats en l'espai terrestre del domini ?públic, que són dels ajuntaments".

Aguirre planteja dues alternatives: que la Generalitat assumeixi a través de la futura llei d'ordenació del litoral la competència exclusiva en la regulació i la gestió del règim econòmic i financer del domini públic d'acord amb la previsió estatutària del 149.3.c); o bé estudiar la possibilitat d'aprovar una política fiscal més ambiciosa".

Per tenir una política de finançament més ambiciosa, el professor de Dret Administratiu s'inspira en l'illa de Sardenya, on es graven determinades activitats o propietats -com les segones residències o les embarcacions de luxe- o bé articular un programa d'incentius i desincentius econòmics en relació amb les administracions locals per implantar polítiques de gestió integrada -com el desenvolupat per la Coastal Zone Management Act dels EUA.

Enllaços recomanats: Premis cinema