Puigdemont: solitud buscada o forçada?

A cada negociació CiU ha perdut socis fins arribar al punt que ara té, com a molt, el suport insuficient d'ICV

07.03.2013 | 13:25
Carles Puigdemont
Carles Puigdemont

Passen els dies i s'acosta l'11 de març, la data del debat per l'aprovació definitiva dels pressupostos de Girona. Tots els indicis apunten que CiU no aconseguirà la majoria suficient per tirar-los endavant per la manca de suport de prous regidors de l'oposició. L'alcalde, Carles Puigdemont (CiU), s'ha quedat pràcticament sol amb els representants del seu grup i, com a màxim, dels dos edils d'ICV.

Puigdemont, ja fa dies que repeteix que la qüestió de confiança és l'única possibilitat per poder aprovar els comptes municipals. Per tant, dóna per fet que no hi ha possible negociació amb els grups de l'oposició i que està sol. O pràcticament. Ell no busca pactar amb l'oposició? O l'oposició no el busca a ell?

La CUP és la única formació que amb temps ja ha tancat qualsevol porta. Serà un "no" rotund perquè no compateix el model de ciutat de la federació nacionalista. Iniciativa pot abstenir-se, però els seus dos regidors no decantarien la balança. Aquestes dues formacions són les que van facilitar l'aprovació de les darreres ordenances fiscals i inicialment els pressupostos que ara estan a l'aire, gràcies a les seves abstencions.

CUP i ICV-EuiA eren les dues darreres crosses de Puigdemont. Les dues primeres havien estat el PSC i el PP. Són aquests dos els que ara tenen la clau del futur dels pressupostos. El PSC ha dit de totes les maneres possibles que està obert al diàleg i a més, proposa al govern que prengui mesures alternatives per evitar la qüestió de confiança, com prorrogar els pressupostos i fer un pla d'inversions. D'aquesta manera, els socialistes evitarien donar suport a CiU i el batlle tampoc se sotmetria una de la qüestió de confiança on l'alcalde tot i estar sol, i mostrar la debilitat que suposa estar en minoria, també deixaria en evidència que l'oposició no és capaç de plantejar una moció de censura liderada per Pia Bosch.

Per altra banda, però, els socialistes estan ressentits perquè poc després de les eleccions van aprovar el cartipàs proposat per CiU a canvi d'un seguit de compromisos del govern local que consideren que no s'han acomplert. Per exemple, engegar un Pla d'ocupació juvenil o un Pla Estratègic per generar consensos al voltant de les prioritats de futur de Girona. Sí que per decret es va nomenat Pia Bosch, cap de l'oposició i es va concedir un tercer assessor al grup socialista.

Mentrestant, el PP que va aprovar les primeres ordenances i els prrimers pressupostos de CiU, aprofta la situació per atacar un alcade cada cop més descaradament independentista i recorda que encara espera algun dels compromisos d'aquells acords, com la construcció d'una ludoteca municipal, les millores al local social de Palau o els plans de dinamització al pont Major i Montjuïc.

A cada negociació, CiU ha anat perdent socis fins arribar a l'escenari actual. Sotmetre's a la qüestió de confiança és admetre que no s'ha aconseguit prou suport, que s'està sol, però pot acabar garantint que s'acabin aprovant uns pressupostos (que no seran ni els prorrogats ni uns de negociats) sí o sí que no s'hauran pogut aprovar per manca de consens. Potser per això Puigdemont sembla no buscar socis. Pot passar però, que el PSC o el PP tinguin un atac de "responsabilitat" i acabin permetent l'aprovació dels pressupostos abans de la qüestió de confiança. I quedar com el partit que se sacrifica en favor de l'estabilitat de la ciutat.

Enllaços recomanats: Premis cinema