No és cap secret que la crisi econòmica ha suposat el tancament de nombrosos comerços. Les xifres, almenys, així ho evidencien: segons l'últim Anuari Econòmic de la Caixa, entre 2007 i 2011 es van perdre més de 5.000 establiments a les comarques gironines. Però malgrat aquest tancament de botigues, les xifres de noves obertures registrades per alguns dels principals ajuntaments demostren que, des del 2008 ençà, el nombre de nous comerços a ciutats com Girona, Banyoles, Platja d'Aro o Blanes ha anat augmentant. A què és degut? Segons Manel Vila, president de l'Associació de Comerciants de Banyoles, hi ha molta gent que, quan es queda a l'atur, decideix utilitzar la indemnització o capitalitzar la prestació per tal de posar en marxa una botiga malgrat desconèixer el mercat. En alguns casos, diu, la gent desconeix aspectes bàsics del món del comerç com ara la fiscalitat o la dedicació que requereixen, de manera que acaben essent "flors d'estiu" que acaben tancant al cap d'un any o dos.

Malgrat que el ritme d'obertura de nous comerços ha crescut, també n'hi ha hagut molts -encara més- que han tancat, tot i que aquests no apareixen als registres municipals. Però segons les dades de l'Ajuntament de Banyoles, el 2008 es va registrar l'obertura de 18 activitats econòmiques (incloent-hi tant locals comercials com de restauració i serveis), mentre que l'any passat la xifra va ascendir fins a 30. En canvi, l'Associació de Comerciants del municipi calcula que deu botigues van obrir durant l'any passat mentre que en van tancar una vintena. El seu president, Manel Vila, explica que diversos dels comerços tancats corresponen a gent que els va obrir per tal de tenir una sortida econòmica, però que en desconeixia aspectes essencials com ara la fiscalitat, el mercat o la dedicació que requereix un comerç. Per tant, moltes d'aquestes apostes no han durat i s'han acabat tancant de seguida.

Pel que fa als nous comerços, Vila diu que en el seu municipi hi ha hagut una bona integració del comerç oriental, ja que molts d'ells van començar sense conèixer ?gai?re les normatives locals -per exemple, obrien per Nadal- però a poc a poc s'han anat integrant.

Vila, de tota manera, critica que que l'administració "no ajuda", ja que les actuals normatives aconsegueixen "desmoralitzar el més valent", de manera que, per aconseguir mantenir els comerços oberts, cal tenir certa experiència i també una bossa d'estalvis, ja que la situació és més que complicada.

A Blanes, l'any 2008 es van ?obrir 95 nous comerços. A partir de llavors es va registrar una certa davallada (91 el 2009, 71 el 2010), però a partir de 2011 la xifra d'obertura es va tornar a recuperar i l'any passat es van crear 85 nous comerços. La secretària de l'Associació de Botiguers de Blanes Centre, Maria Àngels Gotarra, explica que en el seu cas, igual que a Banyoles, la quantitat de baixes supera la d'altes. Gotarra atribueix aquestes baixes en part als tancaments de botigues, però també a jubilacions i al fet que molts comerciants, quan han de retallar despeses, comencen per donar-se de baixa de l'associació.

Igual que Vila, Gotarra afirma que entre les botigues que s'obren n'hi ha moltes de gent que "ho prova". "Potser no tenen cap altra possibilitat i proven a veure si, obrint una botiga, els va millor", explica. En alguns casos, no tenen èxit i acaben tancant al cap de nou mesos o un any, mentre que altres acaben subsistint. Segons Gotarra, alguns dels comerços que duren poc sí que tanquen per falta d'experiència i coneixement dels propietaris, però en d'altres casos es deu, simplement, a la difícil conjuntura econòmica.

Pel que fa al futur del comerç, Gotarra el veu "una mica negre", però es manté esperançada: "Jo suposo que ara estem en els pitjors moments, però espero que la Setmana Santa i l'estiu ens porti una mica d'esperança", assenyala. De tota manera, admet que tant Nadal com rebaixes han estat períodes "durs", ja que no s'ha aconseguit fer el calaix que s'esperava. De fet, la representant dels comerciants de Blanes explica que els que aconsegueixen sobreviure són els comerciants que compten amb locals propis, ja que llogar és car i això fa que hi hagi molts locals ?buits, fet que dóna una imatge "trista" d'alguns carrers.

A Girona ciutat, la situació és una mica diferent. "Això d'obrir i tancar botigues com xurros ha passat tota la vida", explica el president de Girona Centre Eix Comercial, Josep Maria Noguer. Segons Noguer, entre els principals motius de tancament hi ha les jubilacions i l'elevat preu dels lloguers. Malgrat tot, a la capital gironina s'ha produït un increment en el nombre de nous comerços (l'any 2011 se'n van obrir 141 i l'any passat, 191). Noguer explica que, en el cas de la seva associació, s'han trobat amb comerciants que tenien botigues en altres indrets i han decidit traslladar-se al bell mig de Girona. De tota manera, alerta que per obrir un nou negoci cal tenir "un bon coixí", ?especialment per pagar el lloguer i, si cal, fer les obres necessàries. Per això, explica que, en el cas de Girona centre, no s'han trobat amb gaires casos de persones que ho intenten "per provar". "Potser això passa més a l'hostaleria", assenyala. El que sí que s'han obert a Girona, afirma, són franquícies, que solen comptar amb un estudi de viabilitat previ per a garantir la jugada.

En general, Noguer es vol ?mostrar optimista i diu que, malgrat que s'han tancat comerços de tots els sectors, "de tant en tant se n'obre algun i ens dóna una ?alegria". "Hem arribat a nivells molt baixos, però hem de pensar que serem ?capaços de sortir-nos-en el més aviat possible", conclou.