Através de la bellesa es pot definir l'art, però no l'explica mai del tot. De fet, hi ha prou bellesa en la natura com per no necessitar de l'art per realçar-la. Una obra d'art no és el bell producte d'una activitat, ni tot allò que és bell és art, fa falta alguna cosa més. L'art s'interroga en la bellesa i ens respon amb una obra on ens podem sentir emmirallats. L'art, més enllà de la bellesa, que ja se li suposa, és la recerca d'una veritat. La humanitat necessita de l'art per exterioritzar el que és. Deia Alain que "Totes les arts són com miralls on l'home hi veu coses d'ell mateix que desconeixia".

Els artistes no són descobridors, ni inventors, són creadors. El producte de la seva feina és irrepetible i insubstituïble. Més enllà de ser una simple producció o una habilitat, l'art és la instauració d'una veritat, aquesta és l'essència del poema, de l'escultura o de la pintura, de la composició musical, teatral o de la fotografia. L'art sorgeix en un punt de la consciència humana on l'ètica es troba amb l'estètica i la bellesa es troba amb la felicitat.

Deia Ciceró -i el senyor de Montaigne ho va fer gravar en una biga del seu castell- que "No només hem de buscar la saviesa, sinó que també hem de saber gaudir-la". L'art és part necessària de les nostres vides i de fet som producte de l'art ja abans de néixer. L'art és l'esperit de la humanitat, la nostra ànima immortal és art en un 90%.

La nostra història va començar fa milions d'anys, quan l'homo erectus va alçar-se per pintar a les coves, des d'aleshores la vida en aquest planeta ha anat lligada indefectiblement a l'art. La prova evident de l'essencial que és l'art per a la humanitat és que sense aquest no només seria menys cultivada, menys bella i fins i tot ?menys feliç, la humanitat seria menys humana.