L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), té davant seu un ventall d'opcions amb diferents possibilitats i sortides a l'entorn de l'aprovació definitiva dels pressupostos per aquest any 2013 que està prevista per l'11 de març. L'opció que hauria de ser la més senzilla, per habitual, seria un pacte amb suficients grups municipals de l'oposició que li permetés obtenir la majoria necessària per tirar endavant els comptes que CiU hagués acabat acordant amb les altres forces.

En el primer any del mandat, els nacionalistes van assegurar-se el suport dels tres regidors del PP. Enguany però, les negociancions s'han centrat sobretot amb la CUP (que té tres regidors) i ICV-EUiA (amb dos representants). En l'aprovació inicial dels comptes municipals els cinc regidors van abstenir-se gràcies a l'introducció d'algunes millores al pressupost original però sobretot per poder seguir negociant i permetre que els partits, les entitats i els particulars puguessin presentar al·legacions.

L'assemblea de la CUP celebrada dimecres a la nit va clamar perquè en la votació de l'11 de març, els tres regidors independentistes apostin pel vot negatiu. La decisició final de la CUP es farà pública avui a les onze del matí. El més que probable "no" faria que si Iniciativa mantingués la seva posició d'abstenció no servir per arribar a la majoria, sempre que el PSC i el PP mantinguessin la seva negativa repetida els darrers dies. En aquest cas, s'haurien de prorrogar els pressupostos de l'any 2012. Una situació que provocaria que no es puguessin demanar noves subvencions, ni fer inversions ja que la llei marca que, en aquests casos els diners s'haurien de destinar a eixugar el deute. Les modificacions econòmiques i de crèdit que s'anessin fent al llarg de l'any s'haurien de portar al ple municipal. Una mesura que l'alcalde vol evitar ja que seria reproduir l'escenari actual, a escala petita però repetitiva.

Ara mateix la primera opció és difícil malgrat que tots els grups han presentat al·legacions amb l'objectiu de buscar un consens perquè les postures estan enrocades i hi ha molts ressentiments acumulats per alguns incompliments d'acords.

Vist que la segona opció no agrada a l'equip de govern, l'alcalde ha buscat la manera de tirar endavant els pressupostos per una via anòmala i que només es pot fer servir dos cops en un mandat: vincular l'aprovació dels pressupostos a una qüestió de confiança. Es posaria com a últim punt de l'ordre del dia del mateix ple de l'1 de març. En cas que el batlle aconseguís prou suport, automàticament els pressupostos s'aprovarien.

Però seria poc probable perquè serien els mateixos grups que ja haurien votat majoritàriament que "no". Per tant, en no prosperar la qüestió s'obriria el termini d'un mes perquè l'oposició plantegés una moció de censura amb un candidat alternatiu. Tot passaria per un impossible acord entre el PSC, PP i la CUP. Si passats els trenta dies no hi hagués acord, la llei indica que automàticament els comptes per al 2013 s'aprovarien. Puigdemont s'hauria sortit amb la seva, a costa de posar en risc el seu càrrec i de donar una imatge de debilitat en el govern. El dubte que encara planeja és si serien els pressupostos plantejats al principi o els que recollien aportacions de la CUP, ICV-EUiA i la Mesa d'Entitats. Ahir, el PSC va lamentar que l'alcalde utilitzi la qüestió de confiança: "Significa imposar a tota la ciutat un pressupost que no té prou suport". La seva portaveu, Pia Bosch, va recordar que es poden prorrogar els pressupostos i fer un pla d'inversions.