Neix una nova il·lusió a Girona. Almenys és l'objectiu d'un grup d'amants del Barri Vell i de la cultura. Recentment sis membres dels Amics de la Unesco (la presidenta Dolors Reig, Jordi Dalmau, Joan Vidal Gayolà, Àngel Morillas, Rafael Vila i Roser Balló), es van reunir fa uns dies per començar a treballar en la possibilitat d'instar l'Ajuntament de Girona a obrir un expedient per aconseguir decalarar com a Patrimoni Material de la Humanitat el Call Jueu. En la reunió hi van assistir també Carles Mallart (vinculat al sector del turisme) i Eduard Herrero (expolític), ja que recentment han publicat articles a Diari de Girona on reclamen precisament que l'Ajuntament explori aquesta possibilitat.

Durant la reunió es va parlar que l'opció fallida ja va 24 anys i es va repassar l'expedient d'aquell intent. El nou projecte seria liderat pels Amics de la Unesco que comtarien amb el suport tècnic i econòmic de l'Ajuntament, que és qui signaria la petició de la declaració.

Contactar amb Puigdemont

En aquest sentit, en la trobada es va reflectir la necessitat de contactar amb l'alcalde, Carles Puigdemont, per tal que es pogués fer un estudi sobre les possibilitats de treballar en un nou expedient. A banda del compromís municipal, també es buscaria la complicitat del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Diputació de Girona. Una de les claus per tenir èxit, segons els presents seria que hi hagués una alta implicació de tota la ciutadania gironia. Tant del teixit urbà com del social i empresarial. Aquesta unió es demostraria aconseguint el màxim nombre de suports de les entitats i associacions de tota tipologia que actualment hi ha a la ciutat.

Un dels asos a la màniga per poder tenir opcions a assolir la distinció seria el fet que cap de les sis declaracions de Patrimoni Material de la humanitat és de les comarques gironines. A Barcelona hi ha l'arquitectura modernista d'Antoni Gaudí i el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau; A Tarragona hi ha el monestir de Poblet i el conjunt arqueològic de la ciutat de Tarragona; A Lleida hi ha el conjunt romànic català de la Vall de Boí i l'art rupestre de la conca mediterrània, on s'hi inclouen les Coves de Cògul.

En dos articles de Carles Mallart (30 de novembre de 2012 i 11 de gener de 2013) es demanava explorar l'opció de la declaració del Call com a Patrimoni de la Humanitat, i demanava museïtzar el Barri Vell indicant qui eren els propietaris de les cases i quin ofici tenien. I afegia: "És un tràmit que pot durar uns quatre anys. Només cal una cosa: Creure-s'ho. Com és possible que tinguem una autèntica joia davant dels nostres ulls i anem passant anys i anys, sense fer gaire res?"

En l'article d'Eduard Herrero publicat el 20 de gener d'enguany, s'indicava que alguns motius pels quals el projecte no va ser aprovat. "No s'entenia que en aquest projecte de dimensions mundials estiguessin incorporats espais que per als gironins són d'un valor incalculable, com és la Devesa, la plaça de la Independència, l'Hospital Santa Caterina i d'altres, però que ni tan sols queden dins de les antigues muralles que delimiten el Barri Vell, ni tenien una història per poder ser considerats "patrimoni de la humanitat"".