GIRONA | TAPI CARRERAS
Reacció unànime dels afectats per la decisió de l'equip de govern de Girona de no permetre que les entitats supramunicipals com els sindicats, les organitzacions polítiques o les ONG puguin tenir una barraca per les Fires de Sant Narcís. Tots recorden que treballen fent accions directes a la ciutat i apunten que el govern local els vol vetar perquè són crítics i actuen de contrapoder.
Les organitzacions polítiques i sindicats consultats han volgut recordar que al llarg de l'any fan multitud d'activitats exclusivament a la ciutat de Girona, encara que siguin associacions d'àmbit català o provincial. Dolors Bassa, de la UGT, recorda que el sindicat té autonomia financera: "Amb els diners de les barraques de Girona organitzem un cicle de cinema social a la ciutat. I els diners que es fan a les barraques de Figueres serveixen per fer activitats a Figueres". Gemma Clarissó, d'ERC, ressalta que entitats com les ONG o Òmnium Gironès centren gran part dels seus actes a la ciutat. A més, apunta que estan inscrits al registre municipal de l'Ajuntament i que excloure-les de les barraques xoca amb el concepte d'àrea metropolitana que pregona CiU.
De fet, des de Maulets es recorda que les barraques són un espai per fomentar la cohesió i que l'organització sempre hi ha estat present. Per Enric Stern, l'objectiu de l'equip de govern amb aquesta decisió és el de fer neteja de les entitats que es mobilitzen contra situacions injustes. Un apunt que comparteix amb Dolors Bassa (UGT) i amb Clarissó (ERC), que assenyalen que l'Ajuntament actua contra els que tenen "esperit crític" i contra el "contrapoder" respectivament.
Des de la CUP, Lluc Salellas considera que "l'objectiu de la mesura és silenciar i ofegar les entitats més crítiques i compromeses de la ciutat, que seran les principals perjudicades" i considera que la prohibició és una ingerència perquè "són les entitats dinamitzadores d'aquest espai, qui haurien de decidir qualsevol limitació en aquest sentit".
Respecte a la gironitat dels responsables de les barraques, Bartomeu Compte, de CCOO, assenyala que, fins ara, tothom que ha obtingut un espai a La Copa, "fa accions en favor de la ciutat" i és partidari de donar oportunitats a tothom que està arrelat a la ciutat, sigui estricament una associació local o no. El portaveu d'ICV-EUiA, Joan Olòriz, també recorda que els partits polítics són els qui governen l'Ajuntament de la ciutat de Girona però al mateix temps ara es considera que "no són prou gironines". Pel PSC, Pia Bosch qualifica "d'aberració" la decisió de CiU. "Amb això afirmen que els sindicats i les associacions polítiques no són socials ni gironines".
L'enquesta i els set dies
A més, per la portaveu socialista es tracta d'una decisió presa pel govern "que ha encarregat una enquesta per justificar-se". Precisament, pel que fa a l'enquesta, Gemma Clarissó (ERC) reclama més participació per decidir el model de Fires i no basar-se només en una enquesta (feta a 868 persones).
La durada de les mateixes Fires també ha generat debat, tot i que novament hi ha un acord unànime: Que durin set dies no agrada. Olòriz (ICV) recorda que a les atraccions se'ls permetrà allargar un cap de setmana més i es pregunta si es fa perquè l'Ajuntament preveu recaptar més diners. Una pregunta que també es fa Clarissó (ERC). Pia Bosch (PSC) recorda que al llarg dels segles, l'objectiu de les Fires ha estat atraure visitants i que això es fa sobretot els caps de setmana (amb el format de set dies se'n retalla un).
Alcohol i menors de rerefons
Tot aquest debat reneix després que l'any passat l'Ajuntament decidís precintar tres barraques on s'havia detectat que s'havia venut begudes alcohòliques a menors. Entre aquestes hi havia la de la UGT, que no va acceptar reobrir amb el compromís de no vendre alcohol i que es va enfrontar amb l'equip de govern. Dolors Bassa considera que la prohibició que s'acaba de decidir no hi té a veure: "Almenys vull pensar que no. Si de cas perquè som crítics", indica". Stern (Maulets), ressalta que el govern sí que ha fet servir d'excusa la lluita contra la venda d'alcohol a menors per "intentar esborrar del mapa aquells que creuen que molestem".