Bernard Andrighetto sempre ha mantingut que va començar a emprendre-la a trets contra la seva esposa Eunice Agbontean quan aquesta va apagar el llum del lavabo. El que fins ara no havia trascendit és que patia una fòbia a la foscor i als espais tancats que, segons va declarar ell mateix, tothom a la seva família coneixia.

Encara falten els informes forenses però de la declaració d'Andrighetto s'extreu la seva especial aversió a l'obscuritat. Tant és així que sempre havia de dormir amb les cortines de l'habitació descorregudes i a les nits tenia endollat un regulador de llum per no quedar-se mai a les fosques. El processat també va recordar un episodi en què es va quedar tancat dins un ascensor i va rebentar la porta per intentar sortir-ne.

Però la biografia de l'empresari francès que el passat 17 d'octubre va acabar amb la vida de la seva dona està farcida de més incidències que han imprès el seu caràcter com, per exemple, el suïcidi de dos dels seus germans. Fins i tot ell, després de cometre el crim va tractar de fer el mateix però els seus fills de 10 i 17 anys el van dissuadir. No obstant, sembla que va provar d'etzibar-se un tret sense èxit, bé perquè la pistola havia quedat encallada o perquè no tenia bales.

També és veritat que Bernard Andrighetto es trobava esperant els resultats d'una biòpsia que s'havia realitzat a França per determinar si tenia un tumor a la zona de la cara. Els resultats els hauria d'haver anat a buscar un parell de dies després de ser detingut.

De tot el que ha transcendit fins ara es coneix que el dia dels fets l'empresari s'havia passat tot el cap de setmana consumint cocaïna amb un amic sense pràcticament dormir. La seva dona ?s'hauria discutit amb ell per demanar-li que ho deixés i, fins i tot, hauria trucat a la seva germana per posar-la al corrent. Tanmateix, la matinada de diumenge a dilluns 17 d'octubre, ell es trobaria al lavabo de casa i en veure's a les fosques després que la seva dona apagués el llum va començar a disparar. No hauria tingut intenció de matar-la i d'aquell moment tan sols ?recorda el centelleig que sortia del canó de les armes. Una d'aquestes l'hauria ferit en una mà pel retrocés de l'arma. A l'altra extremitat, en canvi, hauria rebut un tret.

Les armes -un revòlver i una pistola- no eren desconegudes a la casa. Una era al calaix de la tauleta de nit de l'habitació de matrimoni i l'altra es trobava a l'interior de la farmaciola que hi havia al lavabo.