Avui és santa Cecília, una verge i màrtir dels segles II-III. Se la sol representar amb una caldera, amb una corona de flors, o acompanyada d'instruments musicals. També, estirada a terra amb el coll degollat i agenollada al costat del seu promès tot escoltant un àngel. És patrona dels músics, dels fabricants d'orgues, dels fabricants de violins, dels poetes i dels cantants.
A la geografia gironina, hi ha advocació a Terrades, Molló, Boadella d'Empordà, Mieres, Sant Feliu de Pallerols... Corona un retaule barroc del segle XVIII a la Catedral de Girona. Tal dia com avui es fan actes religiosos, misses, concerts, aplecs i festes.
Es diu que Cecília fou una donzella molt modesta i virtuosa que demostrava un gran amor cap a Déu. A finals de l'Edat Mitjana, els pintors varen començar a representar-la tocant algun instrument musical, especialment l'orgue, la viola de mà, un instrument de corda o simplement cantant. En realitat no existeixen documents ni testimonis històrics que relacionin Santa Cecília amb cap instrument musical. Tot i això, el poble la va fer seva de seguida i sense gaire anàlisis en profunditat, patrona dels músics (el dia Internacional de la Música és el 21 de juny) i molts músics celebren especialment aquest dia 22.
La pregunta és: algú sap per què és patrona dels músics? Segons que sembla, la música més aviat la disgustava perquè pensava que per cantar a Déu d'una manera virtuosa no li calien instruments. A qui se li va ocórrer, doncs, relacionar música i Cecília? Els hagiògrafs medievals degueren inspirar-se en el suplici. Es veu que la van tancar a la sala de calderes perquè morís ofegada de calor. La sala era plena de tubs per on pujava la calefacció; tubs que en llatí s'anomenaven "organa". Amb els "candentibus organis" l'aire esdevenia irrespirable. Així moriren asfixiades, per exemple, Octàvia, muller de Neró, i Fausta, de Constantí. Llavors, degué passar que algun pintor va relacionar òrgan i orgue i va dibuixar la santa, no pas patint calor, sinó tocant l'orgue. I així fins avui.
La santa ateny tota la diversitat de la vinya del Senyor: mentre els cecilianistes (a Catalunya des de 1912) fan campanya per la música sagrada a cappella d'estil palestrinià; ja el 22 de novembre de 1887, els músics de Girona van celebrar la festa "como es de costumbre, con una comilona".
