FOCS D'ARTIFICI

Des de fa molt temps, els Focs Artificials són el punt i final de les Fires i Festes de Sant Narcís. Els gironins i gironines més joves només deuen recordar un escenari i un riu: Fontajau i el Ter (1994-2011). Els qui allarguen els records més enllà, deuen tenir ben enregistrat en algun lloc de la memòria que els Focs es van disparar (amb alguna interrupció) de 1925 a 1993 a l'Onyar, a l'indret que queda avui entre la plaça Catalunya i la passera Alferes Huarte. Encara hi ha hagut altres cinc indrets, bé que per poc temps, que han acollit els Focs: la plaça de Sant Francesc, el camp de Mart, la Font del Rei, la piscina municipal de la Devesa i l'esplanada de la Renfe, on es va construir el Parc Central, avui desaparegut pel poder de les obres TGV.

Pendent, com altres temes locals, d'un estudi més aprofundit i documentat, hom es pot fer una idea cabal i precisa dels Focs si ressegueix amb paciència l'Arxiu de Premsa Històrica de l'Ajuntament. L'any 1888, per exemple, s'hi esmenta que "la vetllada del dia 5 va acabar amb el dispar (sic) de diversos focs artificials i l'enlairament d'un Montgolfier ornat també de focs i bengales". L'any 1899, també es va enlairar un globus aerostàtic i es van "disparar" focs artificials a la plaça de Sant Francesc.

L'any 1890 va estar a punt de no celebrar-se per la pluja. Aquell any el castell de focs es va fer al Camp de Mart, on va córrer la gent en saber que es feia. Van anar a càrrec "del inteligente representante de los norteamericanos Fire-Worchs D. Joaquin Madico". L'any 1897, els Focs es van haver d'ajornar uns dies per la pluja. L'any 1898, en plena crisi, es van suprimir. L'any 1899, la pirotècnia "El Relámpago" de Barcelona se'n va fer càrrec amb una professionalitat inaudita.

L'any 1906, els Focs es feren a l'Onyar, entre les rambles Verdaguer i Pi i Maragall (actual plaça Catalunya). L'any 1907, també, amb el pirotècnic de Figueres, el Sr. Solanes. L'any 1908 fou de nou contractat "El Relámpago". L'any 1917, els Focs se situaren a l'alçada de la placeta del Carme. L'any 1924, tornaren al camp de Mart. I el 1925, retornaren al pont del riu Onyar. L'any 1927, el periodista escrigué: "Hienden al aire los cohetes, elevándose gallardamente en el zenit y dejando como huella de su paso una efímera estela fosforescente...".

L'any 1929, foren llançats des de la passera del carrer del Carme amb Sant Francesc i fou l'encarregat, el pirotècnic Francisco Igual, de Barcelona. Hi hagué però diversos ferits quan un coet-morter va esclatar entre el públic: un nen de 14 anys de Salt i dos nois de 17 de Banyoles. L'any 1931 es feren "des del pont del Jardí de la Infància". L'any 1934 els Focs foren enlairats des de la terrassa de la piscina municipal a la Devesa. L'any 1939, des de la plaça del general Marvà.

Acabada la guerra, es feu servir el pont de l'Alferes Huarte. L'any 1946 quedaren deslluïts per la pluja. L'any 1952 hi hagué ferits al Jardí de la Infància pels coets que queien encesos. L'any 1957 es fa constar a la premsa que els focs van acabar amb el "Gloria a San Narciso". El 1962 , s'hagueren d'ajornar. Igual que al 1963. El 1964 es van haver d'avançar una hora i al 1965, endarrerir-se un dia. L'any 1970 foren polèmiques perquè es feren a prop del Carme malgrat els greus danys de les proppassades inundacions. L'any 1979, van costar 300.000 pessetes. L'any 1982, com que els focs es van haver d'ajornar per la pluja es van fer servir el 18-12 per inaugurar la remodelació de Sant Narcís. L'any 1989, les lletres deien "Girona m'enamora". L'any 1990 es van fer amb pluja i es van cremar 500 quilos de pólvora i 3.000 coets.

L'any 1991 es van celebrar amb vent i més d'una persona en va rebre l'impacte al cap. Un coet desviat va ocasionar un incendi en una casa en obres del carrer del Carme. L'any 1993 un home de 68 anys va perdre-hi un ull. L'alcalde Nadal va decidir, llavors, dur els focs a Fontajau. Des de 1994 es fan cada any a prop del Ter.