El mercadeig de les licitacions d'obra pública entre les empreses que configuraven el presumpte càrtel que pactava les adjudicacions a Girona tenia controlades les subhastes i les mercantils que treballaven en l'asfaltatge de carreteres a la demarcació. Això li servia per forjar els pactes que, entre altres coses, li van permetre repartir-se les obres de l'AP-7 i l'Eix Transversal.

Qui actuaria com a principal coordinador d'aquest "clan", segons la Guàrdia Civil, seria l'apoderat de Construcciones Rubau, Xavier Esgleas Tarifa, qui pocs dies abans de l'adjudicació de les obres d'asfaltatge d'Acesa -concessionària de l'AP-7- el passat mes de febrer, hauria explicat a Joan Mozo Llambi, conseller delegat de l'empresa Rubau Tarrés, com estaria estructurada una de les licitacions. Així les coses, Pabesa perdria l'obra que cauria en mans de Rubau Tarrés-Amsa aprofitant que s'havia acordat que les mercantils Efach, Rogasa i Corsan no es presentessin.

Les obres de l'Eix Transversal entre Girona i Vic tampoc se salvaven d'aquests pactes a raó del recollit en les intervencions telefòniques efectuades per la Guàrdia Civil el passat dos de febrer. En aquestes, Esgleas explicita a Ramón Soriguè l'acord de la partició informant que Comsa disposarà el primer tram, FCC el segon, el següent serà per Copcisa i el darrer per Copisa. Seguidament esmenta "...nosaltres no toquem els collons als asfalters en els trams d'aquí, de Girona, és a dir jo no dispararé contra Copcisa". El repartiment també afecta els cinc trams entre Calaf i Vic, el primer dels quals és per Soriguè, el segon per Construccions Rubau, la meitat oriental és per Copcisa i FCC i la meitat occidental per Copisa i Comsa. Sobre aquesta darrera Esgleas no amaga el malestar que li suposa insinuant que s'hauria de decidir com actuar per evitar que participi del pastís ja que no forma part de la conxorxa. Una de les fórmules apuntades és aconseguir que no se li proporcioni aglomerat suficient per part d'una de les empreses del "clan" que opera en aquella zona.

L'organització de l'entramat permetia blindar Girona d'empreses forànies i boicotejar aquelles que molestaven, no s'avenien a pactar o traïen els acords. L'exemple més evident recau en Rogasa, "a qui no li toca absolutament res" després de cometre un greu error: aprofitant que havia de realitzar les obres d'asfaltatge de Maçanet a Girona va aconseguir que se li perllongués el tram on havia d'actuar entrant de ple en l'obra que una altra empresa de la trama havia de realitzar generant, d'aquesta manera, un evident conflicte d'interessos. Com a càstig, Esgleas apunta que Construcciones Rubau té aturada "una obra de rodolament" que comparteixen i que FCC l'ha amenaçat de trencar tots els pactes que tenen a l'Eix Transversal amb l'evident perjudici econòmic que això suposa.

A banda d'aquest fet puntual, el "clan" disposava d'altres eines per fagocitar la competència o castigar els díscols. Per exemple, s'havia arribat a parlar d'evitar vendre aglomerat a la província a les empreses a les quals s'haurien respectat les obres que tenien a Barcelona però no s'avenien a respectar les normes que aquí havien imposat els membres de la conxorxa. Concretament, aquesta decisió implicava directament la societat Tecnofirmes.

En tot moment el "clan" d'empreses vetllava per tenir tots els fronts controlats tallant tots els serrells però mentre es gestava l'adjudiació de l'AP-7 temia per algunes societats que encara no havien entrat en el joc. El temor traspua en una de les converses que manté Esgleas amb un altre empresari a qui manifesta com aconseguirà tres licitacions que tothom li respectarà i li demana que faci el mateix.

P: "són els rodolaments del Ministeri dels tres carrils?"

X: "Els rodolaments dels tres carrils, del tram de dalt de tot, que arriba des de la frontera fins Girona, que les constructores grans que l'estan fent ja ens el respecten i no ens la lien. Girona les tenim repartides com obres de Girona, i els de Barcelona, tots els que hem parlat, tot el món ens les està respectant, no hi ha cap problema".

Aquesta obsessió pel control també es repeteix amb el responsable de l'asfàltica Augusta, qui considera té dret a presentar-se a totes les subhastes però Esgleas si enfronta dient "no, l'únic que em queda sense lligar sou vosaltres, així de clar t'ho dic, aleshores, cony, si és que hi aneu doncs s'ha de respectar, jo també jo us vaig passar la informació".