Hi ha diverses maneres de "tergiversar" o fins i tot d'esborrar la memòria històrica, en les seves diverses expressions (epigràfica, literària, historiogràfica...), algunes prou conscients, com per exemple la bretolada d'esborrar la inscripció en pedra del carrer Heroïnes de Santa Bàrbara de Girona. En Jordi Vilamitjana tractà els autors de feixistes, en aquest diari (27-VII-10); jo no arribo a tant. Hi ha d'altres maneres, però, més subtils i aparentment inconscients, que s'aprofiten del desconeixement popular de què és la memòria històrica o, fins i tot, de la ignorància sobre la mateixa història. D'exemples darrerament n'han sorgit a pilons, especialment per part de l'esquerra instal·lada en el govern: una manera és dedicant noms de carrers a personatges dels quals l'únic mèrit va ser la participació en el bàndol perdedor de la Guerra Civil, aquell que sovint simplificadament anomenem "republicà".
Quelcom semblant ha passat darrerament al municipi de Salt amb la dedicació d'un carrer del Veïnat a la memòria de qui va ser la primera dona regidora d'un ajuntament gironí, la Teresa Pons i Tomàs, la tardor de 1936. No vull discutir el seu dret a formar part del nomenclàtor saltenc, més faltaria. El primer problema que veig és que no sabem gaire res de la seva efímera actuació com a regidora, que a més va durar escassos mesos, tal com es desprèn del recent llibre publicat per l'historiador saltenc i familiar seu Jaume Prat: Sumaríssim d'urgència 1643 (Curbet, 2010); el segon problema són les condicions en què va ser elegida regidora, en un moment en què s'aixafaven les més elementals llibertats democràtiques, amb formacions polítiques il·legalitzades, sinó perseguides, i en el qual els càrrecs públics s'escollien a dit segons un repartiment d'actes que res tenia a veure amb unes eleccions. Davant d'això, doncs, no crec que dedicar el nom d'un carrer a un individu pel fet de ser del sexe que sigui estigui prou justificat, si no en sabem res de la trajectòria política. Però encara em va sorprendre més escoltar les declaracions de l'alcaldessa de Salt amb motiu de la presentació del llibre de Prat, coincidint amb la inauguració del nom del carrer. En ella, la senyora Pineda, després d'haver assegurat que s'havia llegit el llibre sencer, va afirmar que se sentia identificada de ple amb la regidora homenatjada. Ara bé, no va arribar aclarir a què es referia, si perquè portava pantalons, per compartir el gust pel teatre (que també podria ser) o perquè l'alcaldessa resulta ser anarquista i no ho sabíem. El fet és que el tristament cèlebre "comitè" de Salt segueix essent, encara avui, i malgrat els estudis clarificadors de Jaume Prat i Josep Maymí, un tema prou desconegut i amb importants clarobscurs. Si els poders públics no volen passar pàgina d'un passat com a mínim, complex, el que haurien de fer és fomentar la investigació i anar una mica alerta amb els intents de rehabilitar alguns noms, potser massa prematurament, perquè se'ns hi podria escapar alguna bona peça.
