Aplegats sota el títol Sant Cugat de Salt. Una parròquia mil·lenària, deu articles expliquen la història de la institució eclesial. El llibre resultant havia de ser, inicialment, un opuscle que recollís els textos, o resums, de les conferències que es van celebrar a propòsit de la commemoració, i que van anar a càrrec de l'historiador Josep Maria Nolla -sobre els orígens del municipi-; el capellà Modest Prats -relació llengua i Església-; i Salvador Sunyer -la parròquia en el segle XX-. Tanmateix, la Comissió del Mil·lenari -formada per Miquel Casellas, Pere Margarit, Enric Roura, Joan Serrat, Xavier Solà i Ricard Teixidor- va voler ser més ambiciosa i, amb l'aportació de més textos, han presentat El llibre del Mil·lenari. La resta d'autors que han publicat textos són Enric Roura, Ricard Teixidor, Carma Parra, Pere Margarit, Josep Clara, Carme Sanz i Lluís Caritg. El pròleg és signat per l'ara bisbe emèrit de la diòcesi de Girona, Carles Soler i Perdigó. I, gairebé acabant el volum, una cronologia explica els actes que van formar el programa de celebració del Mil·lenari.

Rectors i vicaris

Entre els articles, cal destacar una relació (no exhaustiva) dels noms dels preveres amb responsabilitat a Salt. L'autor del text, Lluís Caritg, aclareix que "fins cap als anys 1600 i una mica més, als capellans que treballaven en una parròquia se'ls donaven altres noms que els que nosaltres fem servir, de rectors i vicaris". Un altre capítol versa sobre el document més antic, fins ara, on queda esmentada, per primera vegada, la "parochia sancti Cucuphatis in Salto". La inscripció és en un pergamí guardat a l'Arxiu Capitular de Girona.

L'historiador Josep Clara descriu, en un article, l'"ambient moral i social" de Salt a partir d'una pastoral dictada, el 14 de maig de 1880, pel bisbe Tomàs Sivilla i Gener, i adreçada als capellans diocesans. La portada del llibre inclou una fotografia de Valentí Fargnoli i, a la contraportada, hi ha un acrílic de Joan Mateu.