Fa deu anys que el castelloní Jordi Rodà, de 39 anys, interpreta el paper principal del Viacrucis de Castelló: el de Jesús. D´ofici lampista i amb cap vincle amb el món teatral, Rodà valora les amistats que ha fet dins l´associació, però apunta que ara ja li caldria un relleu. En aquesta entrevista, explica alguns detalls.

Com acaba un fent de Jesús en un Viacrucis?

A mi em va trucar en Bruno Pérez, que el portava aleshores i feia de Jesús. Em va dir que necessitava gent de confiança per fer de romà, primer, i després de Jesús.

Què pensà quan el va triar?

Al primer moment va ser fotut, però ja em va semblar bé. Tampoc pensava que serien deu anys.

Com es prepara per fer-lo?

És difícil. Ja l´havia vist a ell fer-lo i també mirant pel·lícules per agafar l´ambient. Fas el que pots.

Tenia experiència teatral?

No, cap dels que hi som.

Així les seves reaccions són molt naturals.

És el que surt en el moment.

Assagen prèviament?

Sí, dos mesos abans ja ens trobem, però quan fa tant de temps i no pots canviar massa cosa, ja ens ho sabem.

Quines sensacions té en fer de Jesús i davant de tant de públic?

Les sensacions són difícils d´expressar. No em fixo massa en la gent, en veig molta, però estic concentrat per fer-ho el més creïble.

Aquest Viacrucis és realista.

Intentem fer una representació històrica d´uns fets religiosos i mirem de ser el màxim de realistes.

Inclou certa "violència".

N´hi ha bastant i no l´amaguem gens. Està tot controlat i ningú es fa mal ni res, però sí que és dur.

Per què?

Cansa una mica i cada any em costa una mica més ficar-me en el paper. Aquest any més, perquè no estava previst que fos jo Jesús, però a l´últim moment m´ho van demanar.

Quina és l´escena més dura?

El principi, perquè hi ha tots els diàlegs i pateixo que algú s´equivoqui. També perquè encara no estàs dins el rol i costa agafar-lo. Quan agafem la creu, ja és una altra història, canvia tot.

Què em diu del final?

Quan aixequen la creu és perillós, però tot està molt controlat i surt bé. També és dels millors moments, quan estirat a la creu, s´aixeca i veus la plaça plena, impressiona molt. És molt bèstia. Hi ha gent que, fins i tot, plora, pateixen.

Cal ser creient per fer això?

Jo soc catòlic però no massa practicant i no cal per fer això. És una representació històrica.

Per què interessa tant?

Perquè, com aquí, no es fa enlloc més.

Continuarà fent de Jesús?

Necessitem un relleu, que ho faci algú més jove. Ara, però, no ho sé.