Si alguna persona ha dedicat quatre dècades de la seva vida professional a impartir classes a joves d’aquesta comarca d’una matèria que s’estima, aquesta és Carme Torrent, una cabanenca, producte de l’any de la fred (1956) -“deu ser això que em va convertir en una persona forta, tossuda i amb empenta”, ironitza- que es va especialitzar en Bioquímiques després de fer Ciències Químiques, però que ha acabat impartint l’assignatura de Matemàtiques en les classes particulars que ha ofert a centenars de joves, aviat farà quaranta anys.

Quan feia COU a l’institut Ramon Muntaner, l’any 1973, va conèixer la que seria la seva sòcia professional al llarg de més de mitja vida, la figuerenca Margarita Sánchez, que continua, inseparable, al seu costat, impartint ella classes de Física i Química. El mes de juny de l’any 1979 van acabar els estudis i, a l’octubre, van començar a impartir, de forma provisional, classes particulars al pis d’uns familiars d’una d’elles, a Figueres mateix. Això va ser fins al mes de febrer del 1980, quan es van traslladar a l’actual local del carrer Sant Pau fent cantonada amb la plaça Triangular, a la capital altempordanesa.

“Amb només 23 anys, ja vam muntar la nostra pròpia feina”, recorda Carme Torrent, que ha vist passar per les seves classes un fotimer d’estudiants de matemàtiques, buscant un reforç en els seus coneixements a l’institut. En els seus inicis, Tor­rent es va centrar en l’institut Ramon Muntaner de Figueres, l’únic centre de Secundària que hi havia a la comarca, tot i que, darrerament, ja compta amb alumnes d’altres instituts, com ara el Cendrassos, Alexandre Deulofeu, Escolàpies, Olivar Gran, Salle, Montessori, St. George o estudiants de Roses. Una de les particularitats que té aquest centre és que a cada grup hi van els alumnes d’un professor concret de l’institut, la qual cosa facilita la preparació dels exàmens. Cada grup fa dues hores setmanals de reforç.

Mai s’ha aturat a calcular quants alumnes han passat al llarg d’aquests quasi quaranta anys per les seves classes, però el que sí que sap Carme Torrent és que ja han passat per allà dues o tres generacions d’alumnes. “Tinc exalumnes de 57 anys”, presumeix. Les seves classes particulars s’han caracteritzat per la seva familiaritat, amb grups reduïts i fàcils de treballar.

Frustració

A l’hora de passar revista al que ha estat la seva trajectòria professional, Carme Torrent no escatima crítiques cap a la gent que l’ha arribat a difamar en considerar-la “una intrusa” dels centres d’ensenyament reglats, cosa que ella no ha comprès mai. “Se’ns ha acusat d’enganyar i robar els alumnes”, lamenta Torrent, la qual, al mateix temps, considera que “és preocupant el que està passant a les nostres aules en l’assignatura de Matemàtiques, ja que qui dona la classe no ho fa cor­rectament; qui no està preparat, tira de la calculadora i de la graficadora i això és molt greu”, argumenta.

Segons Carme Torrent, ha faltat autocrítica entre els docents d’aquesta matèria durant tots aquests anys. “Es diu que l’Alt Empordà és una de les comarques catalanes amb més fracàs escolar i que Figueres és una de les capitals del país amb més desescolarització”, lamenta.

Per a ella, l’objectiu és que els joves aprenguin i treguin uns bons resultats acadèmics, però no amaga la “frustració” davant del que veu en el món de l’ense­nyament actual. “Ni els pares ni els professors poden ser els amics dels alumnes. El pare i la mare han d’exercir de tutors, mentre que el professor ha de donar una imatge de seriositat”, reflexiona Torrent.